Desprès de llegir-me "el mestre de Kheops" que puc dir… FANTASTIC! no acostumo a llegir gaire, però de ben segur que ho faré mes freqüentment gràcies a vostè, quina meravella de llibre! Gràcies per les seves obres.
M’estic acabant de llegir la trilogia de Jaume, mare meva!!!!! M’entusiasma!!!! Mira si m’ha arribat endins que, si algun dia sóc mare i tinc una filla, voldria posar-li Violant!!!(Tot i que el meu xicot ho veu com un crim).En fi, tan de bo pugui arribar a ser una escriptora la meitat de bona que tu i algun dia em puguis dedicar en Jaume. Moltes felicitats i no paris d’escriure!!!
l’última cosa que voldria és esdevenir un motiu de conflicte entre el teu xicot i tu, encara que em sento terriblement afalagat per les teves paraules. Violant és un nom molt bonic. De tota manera, escolta una mica al teu company.Potser ell també hi voldrà dir la seva. No creus?
I pel que fa a escriure, només cal posar-s’hi. La resta ja ho dirà el temps i els lectors.
Avans de res felicitats per la manera de fer sencilla la sempre complexe historia .He acabat de llegir ahir mateix el segon llibre d´Ali Bei , tinc la impresio ,tret d´algunes petites coses , que ho estas brodan , tant sols espero que el final que l´hi reserves ,sigui -historia a part – el que ell per la seva peculiaritat es mereixia.
arrel d’haber llegit la trilogia de Jaume I vaig llegir Maleit Catalá, esperant que fos igual de bo. El resultat ha estat que ara estic llegint "Maleit Musulmà" i ja tinc ganes d’acabarlo per llegir la tercera part.
Gràcies. No faig altra cosa que explicar la història com a mi M’hauria agradat que me l’expliquessin quan estudiava. Perquè… guaita que me la van fer odiar de valent! I és tan impressionant quan entres com cal…
Evidentment, no sóc historiador, sinó novel·lista. I això em sembla que els lectors ho tenen clar. Miro de respectar la història, però no la conec enterament. De tota manera, van molt bé els aclariments. Sobretot si qui els fa sap de què parla, com veig que és el teu cas.
Enhorabona. He descobert un narrador de novel·la històrica extraordinari, que sou vós. Fa algun temps que vaig llegir la vostra trilogia sobre el rei En Jaume, i és extraordinària, com si el lector viatjara al costat dels personatges, observant sense ser observat. Ara estic llegint la que heu escrit sobre Alí Bei. Em falta aconseguir el tercer volum que no el trobo enlloc. I més tard penso llegir altres obres vostres.
Gràcies per les vostres paraules. El tercer volum d’ali Bei s’huaria de poder trobar en qualsevulla llibreria. Si no és així, demaneu-lo a Columna Edicions. Telèfon: 93 496 70 61.
Soc una lectora de 32 anys. l’Any passat per Sant Jordi vaig regalar al meu marit la trilogia de Jaume I, i per sorpresa meva al cap de poc ja se l’havia acabat de llegir, per enveja meva del delit amb què agafava el llibre. Jo l’he llegit després i ara entenc la cara que hi posava, és fantàstic. Ara estic llegint Maleït musulmà,tot just acabar Maleït català. Reconec que sóc una lectora ferotge i li puc dir que el que he llegit de vostè fins ara són de les millors històries que he trobat. També he de dir amb agrat que setmanes després em deixen més bon regust, és lleig comparar, que El codi Da Vinci, Angels i Dimonis o qualsevol novel.la de l’Anne Perry. Fins i tot el meu nebot de 15 anys M’ha recomanat el Relat de Gunter… i no dubti que l’Agafaré quan acabi amb Alí Bei. Amb escriptors com vostè, i a més originals en català, la televisió s’arruïnarà! O bé un dia d’aquests li compren els drets per fer una pel.lícula. Moltes gràcies per les estones que em feu passar.
Per quan una segona part d’El Rapte, el Mort i el Marsellès? Vaig trobar que havies creat un personatge molt carismàtic. M’encanta l’ironia que desprenia aquest llibre. Dels altres què dir! Doncs, que sempre espero amb delit la publicació del teu nou llibre.
Ja existeix, la segona part de "El rapte, el mkort i el Marsellès". Es diu "l’ull del diable" i és de la mateixa col·lecció Ramon Llull, editada també per Planeta.
Quan vaig comprar l’edició de butxaca de la trilogia de Jaume I no sabia com aniria el tema ja que era la primera vegada que llegia en català una novela ambientada en l’edat mitjana, però … sorpresa. Vaig FLIPAR. Ara per ara en el meu rànking personal ocupa la primera posició. El personatge de Lluís d’Estemariu em va captivar tant que no vaig poder aguantar unes llàgrimes quan va morir. Volia preguntar-li si hi ha alguna veritat sobre si a Terra Santa els cristians van aprendre tècniques diguem metafísiques dels musulmans ja que aquest personatge, i no s’ofengui, trobo que pot tenir un paral·lelisme amb Galceran de Born de la Matilde Asensi al seu llibre Iacubus. Una abraçada sr Salvadó.
Confeso la meva ignorància de l’obra Iacubus de Matilde Asensi. Lluis d’estemariu és un personatge al qual li tinc una especial predil·lecció. Segons es desprèn, en aquella època, els bàrbars eren els cristians i el poble culte i rafinat eren els musulmans. De manera que no seria gens d’estranyar que haguéssim après moltes coses d’ells.
Molt agraït per resprondre el missatge. Al dir paral·lelisme em referia a què ambdós personatges són experts en moltes de les arts que no semblaven donades als cristians, com per exemple la manera que utilitza Luís per a ensenyar a lluitar a en Jaume. També volia preguntar-li si acostuma a donar alguna comferència o presentació d’algun llibre a la ciutat de Bcn. Moltes gràcies i perdoni si sóc una mica pesat.
He donat conferències i he fet presentacions a BCN en diverses ocasions. I res de pesat. Aquest llibre de visites està per dir el que cadascú pensa i sent. Gràcies.
M’encanta la novel·la històrica, sobretot ambientada a l’edat mitjana. La trilogia de Jaume I M’està encantant. Enhorabona. Gràcies per fer bons llibres i en català.
En primer lloc dir-li que sóc una gran admiradora de la seva obra. Vaig gaudir de valent amb la trilogia de Jaume primer, amb El mestre de Keobs, amb l’enigma de Constantí el gran…
També sóc estudiant de filologia catalana a una universitat no presencial i he creat un fòrum per a la recomanació de llibres. m’agradria obrir una carpeta on els escriptors catalans facin una recomanació d’una obra clàssica que sigui, al seu parer, "imprescindible". Tan els meus companys com jo li agrairíem que ens dediqués una recomanació! Ens faria molt contents! Gràcies per endavant
Segons el meu punt de vista personal, llegir ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos, mentre que escriure ajuda a conèixer-se un mateix. Fixa’t que en un cas parlo de plural i en l’Altre, de singular. El motiu és ben simple. l’Acte d’escriure és íntim. l’Acte de llegir és públic. Rumia uns segons i veuràs que és cert.
d’altra banda, per conèixer no hi ha res que sigui imprescindible, tot i què hi ha moltes coses que ens poden ajudar i que són molt importants. Però, repeteixo, no hi ha res d’imprescindible. És més: ni tan sols és imprescindible llegir.
Per què dic tot això? Perquè penso que no hi ha ni una sola obra, per gran que sigui ni per ben escrita que estigui, que sigui imprescindible. En tot cas, són obres importants. Per tant, si M’ho permets, jo et faré la humil contribució de dir-te amb quins escriptors vaig aprendre la grandesa del món de la literatura i que, per a mi, van resultar decisius. Evidentment, no puc dir que fossin imprescindibles, perquè no sé si hauria arribat al món de la literatura per altres camins.
Ostres! És el primer cop que faig una resposta tan llarga i, a més, carregada de consells. Gairebé sembla un sermó!
Aquests autors van ser: sir Arthur Conan Doyle y Jules Verne.
Amic Salvadó: Com a director de cinema gaudix del personatge. Poques paraules serveixen per a tractar en mes profunditat les aventures d´aquest gran home. M´interesa molt saber de on provenen les portades dels llibres i qui es lautor dels cuadros. L´hi estaria molt agrait que em donara tota l´informacion posible. Gracies i un caluros abraç.lawrenscosta@hispavista.com
Primer de tot felicitar-te per les teves obres, la primera que va caure a les meves mans fou Els Ulls d’annibal i t’haig de dir que la recomano a qui puc. Sóc llicenciada en Història i de sempre M’ha interessat la novel·la històrica. Crec que les teves obres són tan clares i entenedores que poden servir per apropar la història als adolescents de manera molt més entenedora i agradable que no pas una classe magistral. m’agradaria saber com et prepares les novel·les, quines fonts històriques utilitzes per documentar-te… Gràcies per crear una literatura tan amena. Fins aviat.
Estic escrivint la història com a mi M’hagués agradat que me l’expliquessin quan estudiava. Aquest és el secret.
Quant a quines fonts utilitzo per documentar-me… Totes les que puc. Des de llibres d’història fins treure-li el suc a algú de vosaltres (dels historiadors) passant per internet, anant a les biblioteques, etc…
I pel que fa a la forma de preparar-les, és un tema que formaria part d’un curs sencer. Utilitzo una metodologia complexa i llarga. Per a què et facis una idea, les tres quartes parts del temps que dedico a una novel·la històrica són per a buscar informació, fer esquemes, crear personatges, muntar situacions, etc… La resta (és a dir: un quart ) és per a escriure la novel·la.
El treballa de prepararció, com pots veure, si vols ser curós, és fonamental. Aquí descansa tot l’edifici.
En primer lloc, enhorabona pel premi Nèstor Luján que acabes de guanyar.
m’agradaria saber si hi ha prevista la presentació del llibre en alguna llibreria de Barcelona.
Tant de bo que el Museu Egipci de Barcelona programi, en les properes activitats del Club, un fòrum literari sobre La gran concubina d’amon, tal com van fer amb el Mestre de Keops. Va ser molt interessant.
En arribar a Andorra apart de descobrir un país que M’ha acollit, he descobert un dels escriptors que més m’agraden i del que vaig llegint totes les obres. Abans em voltava pel cap la idea d’Escriure, ara he començat a fer-ho.
Hola Albert, gràcies per fer-nos passar tants bons moments llegint les teves obres. Les he llegides totes i M’han semblat genials, tot i que la trilogia de Jaume I va ser la que més em va fer "vibrar" de totes, potser perquè és un dels personatges històrics que més em crida l’Atenció.
Aprofito l’ocasió per comentar-te una cosa: fa tres anys vaig començar a escriure un llibre que estic a punt d’acabar. A molts dels meus col·legues els ha semblat un text genial, entre ells alguns filòlegs, i m’animen a que l’intenti publicar. Jo et pregunto: com puc aconseguir que un agent literari tingui l’Amabilitat de dedicar deu minuts al meu llibre? de quina manera es pot trobar l’Agent idoni? En realitat es busca qualitat literària? Gràcies per la teva atenció i continua delectant-nos amb les teves novel·les.
Gràcies per contactar amb mi. m’afalaga molt que em diguis que has llegit totes les meves obres.
I ara anem al gra:
No em dius la teva edat, pero, per tal com t’expresses, suposo que ets jove. Si tens vertdera fam d’escriure, no t’amoïnis que acabaràs trobant editor. Pensa que els editors es nodreixen dels escriptors, que no som eterns, sinó que anem morint. I, forçosament, altres ens han de rellevar. l’editor "idoni"… És com la parella "ideal". No existeix.
Si de debò creus que el que has escrit es bo, porta’l a un editor. Si l’editor es mitjanament intel·ligent, se’l llegirà. Després, ja depèn del moment, del mercat, de les circumstàncies i de que… efectivament sigui una obra bona. Tanmateix, no et donguis per vençut a la primera. Com en quasevol món, en aquest hi ha bons editors que saben llegir i editors que es creuen déus. La història es plena de grans erros editorials.
I, sino, sempre queda el camí de presentar-la a un premi.
He llegit la trilogia de Jaume I i ara estic acabant la d’ali Bey. Senzillament, des de Patrick O’Brian, no havia llegit res de millor. Ho estic recomanant a tothom. Felicitats.
He llegit La Concubina d’amon i nomès et puc dir que M’ha entussiasmat. Per uns dies, els que ha durat la lectura del llibre M’he sentit transportat en el temps i he visitat uns llocs increibles.
Puc dir que he llegit quasi tots els teus llibres. La trilogia den Jaume I i ara la d’ali Bei. Tambe he llegit l’Anell d’atila i Els Ulls d’annibal. Sinceramet, tots son genials, especialment el d’En Jaume I. Estic emocionada per poder escriure’t i felicitar-te perque per mi ets un gran escriptor. Soc una fan teva incondicional. Llibre que publiques, llibre que compro. Moltes gracies perque aprenc molt amb tu.
Hola Albert, jo acabo de coneixer la teva obra, ho sento, pero val mes tard que …, gracies a la Sandra Bruna, i t’haig de dir que M’esta apasionant i atrapant. Tot i no tenir el talent, espero seguir algun dels teus pasos. Salutacions i gracies per fer-nos passar una gran estona amb el teu esforç.
Qui t’ha dit que no tens talent? Si has esta tu… malament anem! El primer que ha de creure en tu, ets tu mateix. I per saber si tens talent, comença a escriure. No hi ha altre camí.
Si, per contra, ha estat un altre… Qui és ell per dir que no tens talent? Potser és Déu? Si és això, no facis cas de ningú, que ningú és dintre teu. I comença a escriure. Que no hi ha millor camí.
Senyor Salvadó, simplement volia comentar-li que estic totalment d’acord amb l’Article publicat pel sr Melcior Comes al Presència: la creativitat, l’originalitat i la qualitat es troben molt a faltar en la seva obra. Espero que ens pugui sorprendre pròximament amb una obra molt menys industrial i molt més interessant. Ànims!
Estic acaban el seu llibre " El relat de Gunter Psarris" i m’agrada molt.Ahir día de Sant Jordi, vaig intentar posar-me a la cua de signatures, però era la fila mès llarga.
Sols donar-vos gràcies per la bona estona que paso llegin. !Felicitats!
Per casualitat em vaig topar amb un llibre seu a la biblioteca,"La gran concubina d’amon", que em va fer llegir "El mestre de Kheops", moltíssimes gràcies pel treball, esforç i temps que ha emprat, sense ell, jo no hagués gaudit amb la seva lectura.
Després d’haver llegit els missatges que li envien, em sembal que nom faré altra cosa que repetir el que ja li diuen, però no M’hi puc estar de donar-li les gràcies per les estones que hem fa passar amb les seves històries. La darrera M’ha agradat molt. I El Relat de Gunter Psarris em va meravellar. Té una sensiblitat que no he trobat en cap altra novela. Moltes gràcies.
Sento haver trigat tant en respondre, però és que he estat una mica enfeinat. Agraiexo molt aquestes paraules, perquè El relat de Gunter Psarris és força especial. També agraeixo profundament que La Gran Concubina d’amon t’hagi agradat. És molt reconfortant i ajuda a seguir caminant.
Un dia per quasualitat vaig agafar els ulls d’anníbal, i em va encantar. Des de llavors si trobo els teus llibres a la biblio. els llegeixo. Tot i que ja n’he comprat algún i et felicito perquè els començo i no els puc deixar fins que els acabo i de seguido en busco un altre.l’últim que he comprat la Gran Concubina d’amon.Fantàstic. Moltes felicitats i continua així.
Bé, després dels comentaris llegits no se ni que dir. Extrany en mi però cert. Tan sols que va arribar a les meves mans "el relat de Gunter Psarris" per pura casualitat i a dia d’avui l’he acabat i quina la meva sorpresa al descobrir tot el seu mon de literatura, fascinant.
Pero no M’enfilo més. Em sembla que tindre feina per llegir tota la seva obra fins ara pero sera agradable.
Mercès per una obra tan bona, critica en la humiltat pero amb cos i anima, i sencer tancar-se a noves opinions i valors. Mercès.
Sóc jo qui dóna les gràcies per aquests comentaris. Haig de dir que "El relat de Gunter Psarris" és per a mi una obra molt especial, plena de sentiments i d’emocions.
hola bona tarda he llegit el llibre del rapte el mort i el marselles sóc un estudiant i he fet un treball sobre el llibre i crec que te las currat molt i m’agradat el marselles com enfoques la seva personalitat la proxima vegada k faci un altre treball agafare un llibre pero de la meva edat teu. quin m’aconselles?
torno a ser jo m’acabo d’assabeentar k hi ha la segona part de el rapte, el mort i el marsellès(l’ull del diable)llevat l’edat que tinc m’alaconselles? o alo millor un altre? una altra pregunteta on et puc trobar el dia de sant jordi signant llibres? perque aleshores ja tindre mes llibres teus encara que t’acabo de descobrir. de l’ull del diable em podrias fer una sinopsis? percert (i ja pero concluir) la exposició sobre el teu llibre em va anar molt be vaig treure un notable alt i resulta que la meva professora coneixia molts llibres teus. i que li agradabes molt(com a escrìptor) una ultima pregunta. l’Alx samsó esta enfocat amb la teva personalitat?
un cop mes he trovat corta la novel-la he deixat el llibre a la meva filla segur que sera un bon principi per conneixer les teves obres.jo ja vaij per el cinque dema comprare” l ombra d ali bey” que tinguis un bon any i espero tornar a trovrte el dia del llibre un peto
Sempre es agradable rebre noticies teves i un regal per al dia de Reis. No tinc el teu email. Espero que El Mestre de Kheops li agradi a la teva filla. Ens veurem per Sant Jordi.
Hola Albert.Aquest Nadal t’he descobert com a escriptor i M’ha encantat.La meva neboda em va regalar el teu llibre despres de fer un viatge a Egipte.Es genial i semblava a mida quel llegia,que era protagonista de l’història.Felicitats per transmitir-me tant i espero tenir més noticies de llibres teus.A per cert, quin és el OCTAVI PRINCIPI DE LA NOVELA
Hola amic Albert : No et pots imaginar com hem disfrutat la meva familia i jo amb la trilogia del nostre rei Jaume I , ets un escriptor superb , t’agrairia hem diguesis si est?raduida al angles o al franc?, he de fer un obsequi a una Canadenca , i m’agradaria que fos la teva trilogia.
Gràcies per escriure. La veritat absoluta no existeix, com ja deus de saber. Però, pots comprobar que, si més no, el que explico està basat en dades existents. Al final del llibre hi ha bibliografía. Búsca-la i verifica-la. És la millor manera de veure-ho.
Ara mateix he acabat de llegir-me “O professor de Quéops” (versió potuguesa). Tot d’una tirada, i M’ha encantat. Veient els comentaris que fan de “l’informe Phaeton”, demà mateix vaig a buscar-lo. Molt agraït i satisfet per l’estona que M’has fet passar, alhora que felicitar al traductor que M’ha permés entendreu tot com si fos en català.
És, si més no, sorprenent rebre un missatge d´algú que escriu en català, però que ha llegit una obra meva en portugués. Me nálegro, que t´hagi agradat. I espero que L´informe Phaeton compleixi les teves espectatives. Gràcies.
No sé com començar!! perquè fa poquet vaig llegir el relat de Gunter Psarris i em vares sorprendre moltíssim. Sense esmentar d’altres títols, com el professor de Keops, l’Anell d’atila, la Cuncubina d’amon… saps? quan et llig em passa que no puc deixar el llibre fora de les meues mans i lluny dels meus ulls perquè fins que conec la història em sent com si hi haguera un espai buit. Gràcies per fer que la lectura siga un gran plaer.
Llegir el que m´escrius m´omple de goig. Al plaer d´escriure se suma el plaer de saber que les meves obres agraden. I això no té preu! Gràcies. De debò!
Aquest llibre referma moltes sospites.I, sobretot, transmet un missatge: “tingues curiositat, qüestiona-ho tot i no et quedis amb una única versió dels fets” (molt important a l’hora d’Estudiar la història). És fascinant!Hi ha tantes coses que porto anys intuint en altres lectures…, se M’ha fet curt! Queden tantes coses encara per debatre… ( per quan un llibre que analitzi més enllà del llibre bíblic de la Genesis?). Gràcies per posar-ho a l’Abast de tothom d’una manera tan amena. Tot i que hagi estat en forma de novel·la, hi ha moltes coses a tenir en compte.
La veritat és que has fet diana. El missatge és clar: no tens perquè aceptar allò que t´han explicat com si fos la veritat absoluta, que no existeix enlloc. Gràcies pels teus comentaris. I sento que se t´hagi fet curt, però havia d´acabar-lo.
Felicitats! Una lectura intensa, amb ritme, que desperta la curiosetat i la reflexió: Bona part de la nostra vida aprenent la història que ens vol ser explicada. I molt més temps desaprenent i redescubrint una i mil maneres d’Entendre la “realitat”. I per què no? Hi ha moltes veus que dificilment ens arriben, i nosaltres som curiosos… Felicitats! també per no caure en el moralisme final i respectar-nos com a lectors capaços de reflexionar.
Sempre he cregut que el lector hi té molt a dir, en literatura, que ell és qui en treu conclusions i que hi posa una cosa impagable: la seva imaginació.
Estimat Albert! m’agradat molt el teu llibre. Dir gràcies per atrevir-te a sortir dels paràmetres establerts per la societat conformista. Les visions imaginatives són les que ens fan somniar amb la diferència i el no saber, com a eina per cercar nous horitzons del coneixement. m’agrada sentir-me, de vegades, un xic diferent dels altres pel meu gust de no acceptar tot el que ja està establert. Llibres com el teu, em fan encara tenir esperances. Moltes gràcies per ser diferent.
Per entendre el que he volgut dir amb un senzill crit de llibertat, amb el desig de poder volar lliurement, sense cap lligam, sense que ningú em pugui obligar a anar cap a on no hi vull anar, amb el desig de trobar l´altra dimensió que es troba just a l´univers interior, aquell que cap poder de la terra pot sotmetre.
Hola!! un llibre realment fascinant, m’agrada el que i com ho escrius i M’ho crec.
Els de la esglèsia no s’ho deuen haver llegit oi?, “raro” que no hagin posat el crit al cel, com sempre que algú posa en dubte la “seva veritat absoluta”
Si no han dit res, ells sabran el motiu. Amb “Un vot per l’esperan? (originariament “Libertad para Satanas”) tampoc no van dir res i aleshores no em vaig quedar curt. Gracies per escriure’m.
De debò que se m´esgoten les paraules per donar-vos les gràcies. Els vostres elogis són tants… I això que hagis acabat a les 4 de la matinada quan normalment t´adorms… Ja és massa! Gràcies infinites.
d’Enginyer a enginyer, m’agradaria saber d’on treus la inspiració – o les fonts 🙂 per desenvolupar un història com aquesta. Felicitats. Jo també he anat a dormir més tard per acabar abans. Propaganda t’en faré, no ho dubtis.
D´enginyer a enginyer, saps que el José Eugenio, el que ha escrit un missatge just abans del teu, també és enginyer?
Pensa que enginyer ve d´enginy. D´aquí surt la imaginació o la inspiració per escriure el que escric. La resta són "quatre bajanades": un treball enorme, una recerca monumental, una investigació divertida, moltes converses… Una abraçada.
Hola Albert: Ha sigut tot un plaer llegir el teu llibre del informe Phaeton. M’has obert totalment la meva curiositat, que ja normalment és oberta. Et felicito i et demano que no deixis d’Escriure per nosaltres i que si fos possible fesis una continuació de l’informe amb dades que no han sotir a la llum en l’informe Phaeton.
El llibre l’estic recomenant desde el primer dia que vaig acabar de llegir-ho.
Deixar d´escriure, no ho faré pas. Altra cosa és que allò que escrigui sigui en la mateixa línea que L´informe Phaeton o en una altra de ben diferent. Gràcies per recomanar-lo. ¿Quina publicitat hi ha més gran i més bona que algú que l´ha llegit te´l recomani? Infinites gràcies.
Pensa que les teves paraules són massa grans. Sobre tot tenint en compte que venen d´un col·lega. No sóc cap mestre. Prou feines tinc per aclarir-me jo sol. De tota manera, les teves paraules m´omplen de satisfacció. Una abraçada.
Per cert: quan ens donaràs una nova alegria i veurem publicada un altra novel·la teva?
Benvolgut Albert. l’octubre passat vaig llegir l’informe Phaeton i M’ha semblat una obra absolutament sensacional. Ben escrita, ben explicada, fàcil de llegir (cosa que valoro moltíssim), escrita amb la intenció de proporcionar al lector el que pretén el seu protagonista, saber. Imagina’t si M’ha agradat, que només tres mesos després l’estic tornant a rellegir ! Saps quina sensació vaig tenir i ara també ? Que no sembla un llibre, tinc la sensació al passar les pàgines que és el mateix protagonista el que M’està explicant de viva veu el que li està passant i el que li està succeïnt. Una molt agradable sorpresa dintre d’aquest món a vegades tant inaccessible pels poc entesos en literatura. I ara una petició: Per quan la segona part ? O les que siguin !
M´agrada molt que em diguis que et sembla que el protagonista t´ho explica tot parlant. Aquesta era la meva intenció quan el vaig escriure d´aquesta manera. No sé si hi haurà una segona part. No el vaig escriure amb aquesta intenció. I, en tot cas, el que hi hauria (si és que n´hi ha) serà una obra completament diferent. Gràcies per escriure´m.
Hola Albert, acabo de llegir el teu llibre “la gran concubina d’amon” i M’ha agradat molt! em compraré ens dubte “El mestre de Kheops” Gràcies per tot! i escriu mes sobre egipte 😛
Estic molt content que t´hagi agradat La Gran Concubina d´Amon i, si has decidit llegir El Mestre de Kheops, puc dir-te, sense por d´equivocar-me, que t´agradarà tant o més. Moltes gràcies i una salutació ben cordial.
Hola, només comentar-li que Ud. és el meu autor preferit i que donc gust quedatr-se a casa llegint un llibre de vosté, no deixi d’Escriure , salutacions
Després de rebre aquest missatge teu, tens la meva paraula d´honor que mentre em quedin forces no deixaré d´escriure. Encara que només sigui per tu. Gràcies.
He escoltat la entrevista que ha concedit avui dissabte als joves al seu mon de radio canet sobre el seu últim llibre L?informe Phaeton. Sincerament m?ha agradat molt la manera en que planteja (en la seva novel?la) una veritat que la gent ignora. En aquesta entrevista he tingut la oportunitat escoltar-lo i l?animo a que continuï endavant fent despertar la consciencia de la gent per tal de assolir la llibertat que tots mereixem tant de coneixement com de pensament.
Haig de confessar que m´ho vaig passar d´allò més bé amb l´entrevista de l´Oscar Murillo. I agraeixo molt sincerament aquest missatge. A més em va fer molta gràcia que em diguessin que se sentien tan honorats que jo els hagués concedit aquesta entrevista, perquè són una ràdio local. Per a mi, tal com vaig dir, no hi ha ràdios ni medis petit, locals, grans, nacionals o internacionals. Només hi ha persones amb les quals m´hi sento bé. Si em permeteu, jo us demanaria que m´ajudeu divulgant el llibre. Entre tots plegats aconseguirem despertar com cal i que no ens prenguin més el pèl. Gràcies en cop més.
Estem revén en la nostra web un allau de comentaris sobre vostè i l?Informe Phaeton, persones molt interessades en el teu llibre i en l?entrevista que li varem fer a vostè, fins i tot el director de radio canet ens va dir que és va fer curta la entrevista i que en el futur hem de tornar a contactar amb vostè i seguir parlant. Em trobo amb gent de canet, que em pregunta sobre el llibre, estan molt encuriosits, això es bo. A mi personalment hi han tantes i tantes preguntes que li faria, que he decidit seguir la pista de tot el que s?explica en L?Informe Phaeton, m?agrada investigar! Lo que si he fet, és, no nomes fer corra la veu de que la gent llegeixi l?Informe Phaeton, si no, que vaig comprat un totals de 8 exemplars i els vaig regalar a persones que se que els interessaria molt. Els hi ha agradat i els ha fet pensar. No dubtis, al menys per part meva, de la publicitat que faré del llibre, serà continua i persistent. I jeje… a títol personal diré, que si la historia va passar tal i com s?explica en el llibre, que algú es va posar en contacte amb el personatge etc etc, el resultat, la intenció del ?redactor final? fer saber la gran veritat, ha donat fruits i va en augment.
Novament t?agraeixo l?atenció i amabilitat que ens has servit, en espera de una segona part del Informe Phaeton, estaré molt pendent de la meva llibreria al pròxim treball de vostè.
De debò que sóu absolutament genials i repeteixo: m´ho vaig passar d´allò més bé. Sóc a la vostra disposició per a quan volgueu. Salutacions molt cordials.
Fa unes poques hores que he acabat de llegir l’informe Phaeton i he de dir que des d’aleshores el meu cap no ha parat de donar-hi voltes. Realment has aconseguit el teu propòsit de fer pensar una mica a la gent, que a vegades semblem uns robots sense esperit crític. La part final del llibre me l’he cruspit literalment, ha estat com llegir part dels meus pensaments que no podia compartir amb pràcticament ningú, i a sobre M’has ajudat a respondre algunes qüestions… total que al final no he deixat de preguntar-me: com es pot canviar aquesta màquina tant ben preparada que és la nostra societat? s’ha de canviar la manera de veure la vida de tanta gent que sembla impossible.. Tinc ganes de fer moltes coses però sense forces per fer-les per la impotència de què per molt que vulgui l’ésser humà és com és. Tot i així crec que s’ha d’intentar, com a mínim recomanaré el llibre a tots els meus amics i familiars, jeje.
Els canvis comencen des de dintre i surten cap enfora. Mai és a l´inrevés. De manera que si tu i jo i molts altres canviem internament i deixem d´empassar-nos totes les històries com si fossin galetes de xocolata i comencem a ser crítics i reflexionem, el més segur és que altres s´hi apuntin. És la suma de tots plegats, perquè som grans de sorra, que aconseguirà que això canviï. Un de sol sempre se sentirà impotent. Jo anava escrivint i pensava: algun dia això servirà per alguna cosa? I no vegis el que vaig sentir quan, només fer les primeres entrevistes per donar-lo a conèixer, va sortir gent que el criticava sense ni tan sols haver-ho llegit. Era la situació més absurda que et puguis imaginar, però això ja em deia que, si més no, estava tocant alguna fibra sensible. Tanmateix tu i altres com tu que m´han escrit, m´esteu donant la resposta. No ho dubtis.
He llegit el llibre de L’Informe Phaeton recomanat per Oscar Murillo. Sincerament he de dir que no m’esperava un escenari com aquest, es fantàstic! Pensar que el món va ser abans com s’explica en el llibre és increïble, sempre he pensat que de algun lloc havia de sortir tots aquest coneixements que hem adquirit, en principi, del conscient col·lectiu, alguna cosa tenim dins que és generacional. Crec fermament el que expliques en el llibre, algunes coses son un pel fantàstiques, però, tot plegat dona una possibilitat molt real. Demostres ser una persona molt rica i oberta de ment, t’animo a que continuïs per aquesta línea, el que planteges pot molt ben cert el que va passar.
Gràcies per les teves paraules i per animar-me a seguir. La veritat és que l´Òscar Murillo és magnífic. I, si em permets, encara que sigui tirar-me pedres a la teulada, no prenguis el que jo explico com si fos la veritat absoluta, perquè justament aquesta història serveix per deixar ben clar que la veritat absoluta no existeix, tot i què el que jo exposo, si més no, té una lògica de la qual freturen moltes de les històries que ens han venut com reals durant molts segles. El millor és que siguem crítics i no combreguem amb rodes de molí. Salutacions molt cordials.
Ha caigut a les meves mans la trilogia de Jaume I i no he pogut parar de llegir, M’ha encantat!!! …i no soc una superlectora, però ha estat fantàstic! s’hi veu molta estimació per als personatges, en Jaume ja enamora des de petitó…He descobert molta sensibilitat en aquest llibre. I no només això, no puc parar de buscar més informació l’època,etc Ara tinc a les mans els d’alí Bei, i ja pots contar que “no t’abandonaré” a partir d’ara… Moltes felicitats i moltes gràcies per la teva feina, ens fas disfrutar com a camells!!!
Perdona que no hagi respost abans, però he estat fora, de viatge. És curiós que mai no he sabut com gaudeixen els camells, tot i què la simpàtica frase que utilitzes per dir que t´ho has passat d´allò més bé l´he sentida molts cops i em fa molt feliç. De debò! Moltes gràcies.
Hola Albert, com anem? em permetràs que et tutegi perquè a aquestes alçades, un cop acabat “l’informe Phaeton”, és com si ja fossis de casa. M’ha agradat molt que situessis l’escena a llocs reconeixibles: l’Altre dia vaig passar per Rosselló/Passeig de Gràcia i buscava l’enclau on es podrien haver trobat el senyor contacte amb el protagonista (ostres! ara caic… no té nom?)…
Saps? M’ha impressionat el treball de documentació que deus haver fet. La part del llibre que més M’ha atrapat és el “Diari de Noè” i quan, no se si és el doctor o l’Alfred, que li diu al protagonista que ha pres les notes de l’original, a la taula del mateix Noè! Gràcies per aquest material, em sembla fascinant. Salutacions!
Et felicito pel detall d´haver-te adonat que el protagonista no té nom. És un detall molt important. Més del que t´imagines. I m´alegro que t´hagi agradat tant. Aquest és un detall sumament important per a mi. Gràcies.
estimat Alvert. He legit profussament la trilogia d?en Jaume I, estimat rei dels valencians que ens creà com a part del poble català amb estat propi. Com a valencià conscient i net d’un gran erudit de les lletres catalanes ( Enric Valor) haig de donar-te l’enhorabona per la forma que has donat a una història capdal per al poble valencià: la de saber els origens novel.lats del nostre País i del nostre estimat Rei fundador.
He descobert totes les pàgines de bona literatuta que portes escrites a la teua vida i no descansaré fins haver.les legides totes.
Continua així Albert, ànims que la nostra llengua necessita escriptors com tu.
És tot un honor rebre un missatge d´un nét d´Enric Valor. I encara més, quan em dedica aquestes paraules. La veritat es que no puc amagar que m´ho vaig passar d´allò més bé escrivint la vida del rei en Jaume I el Conqueridor. I, si de mi depèn, mai no deixaré d´escriure.
Hola Albert. Sóc de Novelda, a prop d’alacant. Enhorabona per les teues novel·les, em tenen fascinat des de fa molts anys, i per això et vull agrair els teus esforços perquè tots nosaltres puguem passar tan bons moments. És un deute del lector cap a l’escriptor. Gràcies.
d’altra banda, supose que has sentit parlar d’una superproducció cinematogràfica que porta el títol de “King Conqueror”. Tracta de la vida de Jaume I i l’han rodat a Alacant, Barcelona, Saragossa, etc.. Ens pots dir si l’han basat (al menys en part) en la teua trilogia? t’han demanat parer? I si és així, ens avançaries algun detall d’Especial interès al respecte?. Gràcies per la teua atenció i cortesia, i perdona la meua indiscreció. Endavant mestre, continua nodrint-nos de la teua literatura.
És la primera notícia que tinc sobre el rodatge de la pel·lícula. Per tant, ja puc dir-te que no està basada en la meva trilogia. Sento molt no poder-te ajudar ni poder explicar-te res..
De tota manera, gràcies per les teves paraules i per llegir les meves obres.
Sr. Salvadó: no coneixia la seva obra, però de forma casual em fa l’efecte que ha guanyat un lector. Em trobava a la bilblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona buscant guies d’Egipte, quan de cop i volta em trobo “La gran concubina d’amon”. El vaig agafar i en 2 dies me’l vaig cruspir…he llegit els comentaris de la gent a la seva web i ja veig que tinc molt material per llegir. felicitats
l’escola dels sons es el meu capitol preferit del punyal del sarraí he comprat la resta dels llibres de la trilogia espere que m’agraden tant com aquest
Hola, acabo de llegir ‘l’informe Phaeton’. Com he d’Entendre el llibre com a ciencia ficció o com a novela historica? Per les continues referències a la biblia podrie entedre’s com historica, pero donat el contingut de les mateixes seria ciencia ficcio… gràcies
Què és més important: el missatge o el missatger? Què seria més interessant: que fos ciència-ficció o que fos història? No indueix més a la reflexió el fet que hi hagi una possibilitat més que raonable de que el que ens han explicat no sigui ben bé el que va passar?
La meva intenció en escriure l´informe Phaeton és precisament aquesta: demostrar que poden existir explicacions alternatives sense caure en la màgia, els extraterrestres, els miracles i altres explicacions que miren de trobar sortida sense haver de trencar-se massa les banyes. Einstein deia que les coses han de ser senzilles, però no massa. I buscar explicacions en els miracles és massa senzill. Per contra, si ho poses tot en dubte, no tens més remei que buscar les explicacions per tu mateix. La veritat absoluta no existeix, perquè per arribar a ella hauríem de conèixer-ho tot. I qui té la capacitat de fer-ho? Ningú, sota cap circumstància té la veritat. Dir que tens la veritat només serveix per agafar la gent crèdula, enganyar-la, prometre-li mentides i esclavitzar-la. Jo diria que el més important és el missatge, no pas qui el porta ni la forma com t´arriba. No creus?
hola abert ara mateix me fetr una proposta despres de yegir les respostes me dit :i si em llegexo el imforme phaeton i si lacabu em demanare per el emu aniversary o jo mel comprare el maestr de kheops que mel bui llegir que es interesant adeu i petonets u sento per las falte sd ortografia adeu la teva fan numero 1.
hola albert com que maboreixo aquest cop sere yo la que yegesi el informe phaeton y despres em comprare el maestro de kheops que el veig interesant per lka meva edad un petonet ben calentet y una abracadeta adeu
Com m´has enviat dos missatges, els he posat en un de sol i així et responc directament.
Estic molt content de tenir una fan de 9 anys. Ara només em falta tenir-ne una de 90 anys (en tinc una de 82) i podré dir que els meves obres són per a un públic de fins a 90 anys.
Vaig respondre les teves preguntes amb molta il·lusió. I te les agraeixo de tot cor. Jo et recomanaria que comencessis amb "El mestre de Kheops". "L´informe Phaeton" millor el deixes per després.
Ja et vaig felicitar fa molt. Vaig llegir el teu llibre als dos mesos de surtir (Informe Phaeton).Però no en vas contestar quan et vaig preguntar per quan la segona part.
la meva xicota em va regalar el seu últim llibre i em trobo a la meitat, només volia comentar que M’està agradant força i que el camió pegasus a mig desmantellar encara és exposat a l’eTSEIB-UPC. També em dic Albert i estic a punt d’acabar industrials, ja veu que tenim força coses en comú.
Quan jo estudiava a la ETSIIB sempre me quedava meravellat davant d´aquell camió i sempre em deia "algún dia jo haig de ser capaç de dissenyar-ne un així". No he estat capaç, però l´he tret en una novel·la.
Gràcies pels teus comentaris. La professió d´enginyer és apassionant. Jo he excercit durant més de vint-i-cin anys.
Gracies a tu tinc un nou “amor” el rei Jaume I el Conqueridor!! ha segut una lectura magnifica!! Felicitats per el teu llibre… Una catalano-valenciana que gracies a tu a apres una miqueta mes de la seua historia!!
Estic molt content de veure que lo rei en Jaume t´ha agradat tant. Jo t´haig de dir que per mi és un personatge molt especial. Em va ensenyar… Deu meu, tot allò que em va ensenyar!
ay hu sentu esque mira jo k soc molt espabilada et baig escriure un misatge bale y doncs no bella k lo que habia escrit estiges donc baig escriure un altre no perque no el bella y ara el beig k mas escrit y que apareix el meu mistage per art de magia bueno ja mel comprare el maestre kheops k ja n’estic llegin un de 135 paginas y baig per la 44 bueno feliz dia de san valentin ja em pasare un dia per andorra adeu petonets adeu!!!!
andrea de par de la familia papa mama y jo hus desetjem feliz san valentin
Ara m´adono que als altres cinc missatges anteriors no els he demanat disculpes per haver trigat tant de temps a contestar. És que he estat de viatge. Ho faig amb tu, però.
Hauries de millorar el teu català. Encara fas unes quantes faltes. Estudia força, eh!
Com que el teu pare té la meva adreça de correu electrònic, què et sembla si m´escrius allà? Així, encara que estigui de viatge, si disposo d´un ordinador, podré contestar-te.
Hola i bon dia el meu nom es Alex Domínguez Mones i fa temps vaig llegir la teva novel?la PHAETON que em va agradar molt i que ara penso tornar a llegir.
Finalment em llenço a escriure el que m?agradaria que fessis per poder tornar gaudir llegint una bona estona.
El que et voldria comentar es que la novel?la es molt curta per la trama que hi descriu i que dins d?aquesta trama hi poden sortir moltes novel?les mes, perquè cada episodi es una historia, fent resum, fer com va fer Isaac Asimov amb les Fundacions o els Robots, encadenar altres novel?les amb diferent trama però que sorgirien d?aquesta, almenys a mi m?agradaria molt.
Gràcies per les teves paraules. Aquest món és molt especial i pots arribar a saber el què va passar, però mai no saps amb precisió què pot arribar a passar. No descartis cap possibilitat. A més, haig de dir que algun altre lector, llegint la meva obra, ha trobat certes connexions que ha qualificat de força interessants.
Bon dia Albert. Ja fa temps que vaig llegir el teu llibre, i et puc assegurar que em va embargar des de el principi. És apasionant i molt més creible que qualsevol història de la biblia o de qualsevol llibre religiós.
També volia comentar-te que ens agradaria molt que algun dia puguessis donar una xerrada a la nostra associació.
Perdona que no hagi respost abans. La grip ha pogut més que jo. Gràcies per escriure. Et contesto per mail de seguida que estigui un pèl millor. Salutacions.
Albert, vaig llegir-me la teva trilogia de Jaume I i em va semblar fantàstica, però no t’he tornat a llegir més i no sé perquè. Avui M’han recomanat l’informe Phaeton, que desconeixia, he llegit el resum del teu web i em sembla molt suggeridor. Me l’Apunto per Sant Jordi. Per cert, no vindras per Girona a signar?
Estic molt content que Jaume I t´hagi agradat tant. És una obra força especial. Vaig gaudir escrivint-la…
I també penso que L´informe Phaeton t´agradarà. Crec que t´han donat un bon consell. Si més no, et farà reflexionar i espero que t´acabis demanant si tot el que t´expliquen i t´han explicat en aquesta vida és veritat. I desitjo, sincerament, que aquesta pregunta et faci ser molt crític. Falta ens fa, donades les circumstàncies i vist el món que pretenem deixar als nostres fills. No fa pas gaire vaig llegir una frase que vaig trobar genial. Deia així: el món no és l´herència que hem rebut dels nostres pares, sinó el prèstec que ens han fet els nostres fills.
Ho sento de debò, però aquest Sant Jordi no iré a signar enlloc. Tinc un compromís personal que m´ho impedeix. És el primer any, després de més de… No sé, més d´una dotzena, que fallaré.
Soc l?Oscar Murillo, feia temps que no entrava a comentar quelcom.
Segueixo molt pendent del proper llibre que estiguis preparant, espero i desitjo que sigui la continuació del ?Informe Phaeton?, segur que no ens ho has explicat tot.
Jo he estat seguint la pista de tot el que expliques en el llibre, amb paciència i bons contactes ( alguns eclesials) i t?asseguro que m?estic sorprenent del que estic descobrint. Ara, el que falta és unificar-ho tot i tindrem als ?primers? la primera raça que va poblar la terra, i entre altres questions també esta el viatge en el temps, d?alguna manera
lo que se sap, se sap per aquest camí… Per cert, a Montserrat hi ha certa informació molt interessant sobre lo que expliques en el llibre.
Gràcies per escriure´m. Naturalment estic treballant en un nou llibre. Serà la "segona" part de L´informe Phaeton? Doncs, no ho sé. Ja veurem. Com tots sabeu, jo mai no parlo del que estic fent o del que faré. Només parlo d´allò que ja és fet. Però, això no significa que m´hagi oblidat de Phaeton. Sempre m´han agradat les sorpreses. De fet, visc entre constants sorpreses.
ja fa uns anys vaig llegir per primer cop “Els ulls d’Anibal” i segueix essent 1ºllibre que recomano a tothom. La sensació que vaig tenir al acabarlo va ser indescriptible…obiament el vaig tornar a llegir al instant. Moltes gracies per brindar histories meravelloses a tots els que estem desitjosos de llegirles
Gràcies per escriure´m precisament el dia de Sant Jordi. "Els ulls d´Haníbal" és una història immensament tendra de la qual em sento molt orgullós. I gràcies per recomanar-la. Espero que ningú t´hagi dit que l´ha defraudat. Salutacions ben cordials.
He llegit l?informe phaeton i sincerament m?ha sorprès els plantejaments que s?expliquen en el llibre. Opino que hem de saber mes coses, el senyor contacte no ens pot deixar així.
Felicitats Albert per aquest relat que ens has explicat
Si algun dia el Sr. Contacte torna a revifar, li faré arribar el teu missatge. L´únic problema del Sr. Contacte és que és totalment imprevisible i, en una segona possible aparició, podria explicar una història completament diferent.
He llegit l?informe phaeton i ma sorprès gratament. Estic d?acord amb vostè sobre que en algun hipotètic segon encontre amb el senyor contacte, el que li expliqui pot ser tant o mes revelador que l?informe phaeton.
Perdona la puntualització, però jo no he dit que un hipotètic encontre amb el Sr. Contacte sigui tant o més revelador, sinó que el que surti sigui completament diferent. Si és revelador o no, això ja dependrà de cadascú.
Albert, finalment he pogut llegir l’informe Phaeton, que he devorat en menys d’una setmana.
En l’Anterior ocasió em vas dir que la lectura del llibre em faria reflexionar i ser crític sobre el que ens havien ensenyat. És molt cert, tot i que ja ho era anteriorment (he estudiat parts de la Bíblia analitzant-les per trobar les veritats històriques) i havia llegit alguns llibres que també posen en dubte les “ensenyances oficials” i estic parlant, entre d’altres, de Caballo de Troya, per exemple.
Bé, tot això és per dir-te que em sembla un treball de reflexió molt bo i que, tal i com està explicat, és tan versemblant que fa por i tot.
d’altra banda, després de la lectura, em queda un dubte: si Noé era un dels rebels que s’enfrontà a al Senyor dels Esperits i fa l’Arca per salvar la vida a la Terra d’amagat de la Ciutat del Sol, per què deixa que en el futur creguem que els rebels (els que van intentar impedir el Projecte Phaeton) fossin considerats els dolents i el Senyor dels Esperits i tota la seva cort de la Ciutat del Sol, els bons? No hauria pogut esmenar aquest error de concepció i donar a Samyaza el lloc que, per justícia, li corresponia?
Bé, això es tot… mentre espero el teu proper projecte.
Sento no haver respost abans. M´ha resultat impossible.
Gràcies per escriure i gràcies per comunicar-me les teves impressions. Respecte a la teva apreciació de que Noè podia haver restituït a Samyaza el seu prestigi, haig de dir-te que Noè era un ésser dissenyat per executar un treball: impedir que la humanitat tornés a cometre l´error que els va dur a la pràctica destrucció. Com podia llavors, enlairar la figura d´un rebel i posar com exemple algú que no obeïa? Necessitava una humanitat creient i obedient i Samyaza no era la figura ideal.
Sr. Salvadó: acabo de llegit l’informe Phaeton i M’ha agradat tant que he anat tot seguit a “La Casa del LLibre” (Barcelona)a compra’l en castellà, francés i portugués per regala’l a amics (costum que tinc quan m’agrada molt un llibre) i quina ha estat la meva decepció quan M’han dit que no el tenien i que només el podría trobar en stock en alguna llibrería perque ja no s’editaba!
Només n’he trobat un en castellà a una llibrería de Cadis (internet) pero em quedo amb les ganes de troba’l en altres llengües, em pot ajudar?
Jo pel meu cantó tornaré a començar la lectura del “Informe” perque vull subratllar moltes coses i tornar a disfruta’l.
Benvolgut Albert Salvadó. He llegit diversos llibres seus, però el que més M’ha agradat és el que la setmana passada vaig acabar: l’informe Phaeton. l’he trobat genial. Crec que relament hi haurà un abans i un desprès d’aquesta lectura. Fa pensar… cosa que a vegades no fem. Gràcies per aquest regal. Salutacions cordials.
Cada dia sou més els que escriviu dient que l´informe Phaeton us indueix a pensar. No saps fins a quin punt m´omple d´alegria llegir aquets missatges. Gràcies per escriure. De debò!
Un magnific regal per els sentits. Tot i que no he acabat de llegir-lo, estic impresionat i feliç per la seva lectura i molt adient, crec, per als moments en que vivim.
Sr. Salvadó, gràcies per trovar en Jaume I el mite que M’explicava de petita la meva mare, ella sempre em deia “conqueridor de terres i de dones” i em va fer néixer el cuc de la curiositat envers Jaume I. Amb el llibre, he descobert un rei humà i valent. Gràcies per fer-me viure a l’edat Mitja.
Jaume I és un personatge poc conegut i, si el compares, va ser molt superior a Enric VIII d´Anglaterra, amb el detall que no va matar cap donar, però el marketing és el marketing. Gràcie per escriure i per les teves paraules.
Senyor Albert Salvadó: he llegit molts dels seus libres, tots m`han agradat molt, l`ultim que he llegit ” el relat de Gunter Psarris” és impresionant. M`encantarà seguir disfrutan de les seves noveles.
És molt agradable conèixer un lector que opina sobre la major part de les obres d´un autor. I encara és més agradable que l´opinió sigui positiva. Per aquesta raó, gràcies dues vegades. Una salutació ben cordial.
Navegant pel Internet, acabo de conèixer aquest web, i estic molt curiós per a lliure una obra teva, confesso que encara no conec.
Sóc brasiler, i estic estudiant el català pel meu compte, pretenc comprar les teves obres traduïdes en portuguès, i m’agradaria saber si puc comprar en català aquí a Brasília, Brasil, si no, si és possible adquirir versió digital per Internet, vull comparar les versions brasileres amb les originals.
Ola Albert, no, no es cap broma emb dic victor pons i el meu pare josep pons i m’agradaria que emb diguesis en que t’as inspirat fent aquesta obra emb vaix quedar parat cuan la meva professora em va donar un article d’aquest llibre i el primer que vaix fer va ser compraro es vonisim l’estic llegin i M’encanta una grata salutació de Victor Pons.
He rebut i he respost el teu correu, que és un dels més divertits i sorprenents que mai no he rebut. Que tant tu com el teu pare coincidiu amb els noms dels meus protagonistes és per llogar-hi cadires.
Estic llegint El informe Phaeton i estic super enganxada !! La veritat sembla que tingui ‘el mono’ ;-)) et felicito, quan acabi aquest penso llegir-los tots !!
L´escric per felicitar-lo per el seu llibre L´informe Pheatón, vaig demar consell sobre un bon llibre que no em deixes indiferent, a un client meu que devora els llibres, i sense pensar-ho m´el va aconsellar. El vaig fer buscar per la llibreria i no els hi va costar molt de aconseguir´l-ho. Potser es el millor llibre que hagi llegit mai, si mes no en molts anys. Ha sapigut absorvir la meva atenció per complet. En diverses vegades m´ha fet consultar l´informació que rebia, degut a la credivilitat de la narració. Ha sapigut lligar de manera sencilla y clara molts dubtes que tenia. Dona molt per reflexionar, és més que una novela, crec que ha aconseguit el seu objectiu, encara que només una mínima part en poguin treura profit. Li puc dir que después de lleguir el llibre tinc una visió diferent de l´historia. Mai me llegit un llibre dos cops, el seu serà el primer. M´he llegit tot els comentaris publicats a la seva web, i no crec que afegeixi res de nou, ?nomes seré com un granet més de sorra a la platja.?
Li donc les gracies per haver pogut disfrutar amb aquest llibre.
He trigat un pèl a contestar perquè era fora, fent el "Camino de Santiago".
El teu comentari és molt més que un granet de sorra a la platja. I no saps fins a quin punt l´agraeixo… Sóc jo qui ha de donar les gràcies per prendre´t la molèstia i el temps d´escriure. Tots aquests comentaris em resulten molt reconfortants. La meva feia té valor per a algú i això no té preu. Gràcies un cop més.
Sr. Albert, primer de tot felicitar-lo per aquest gran relat i per la facilitat que té en fer arribar el contingut al lector, un contingut molt profitós per cert. Està molt ben documentat, fins al punt de fer-me plantejar si no haurà estat tot real, i això és el més maco de tot; en acabar-ne la lectura, aquest bon regust mental que en deixa. Hi han coses amb les que discrepo, i això és normal, doncs com molt be diu vostè, la veritat és propietat de l’humanitat i no d’un sol ésser… el mateix Jesús ja va dir que “la veritat us farà lliures”, i aquest llibre allibera de moltes falses creences, però… creu realment que la Ciutat del Sol es va perdre a l’inmensitat de l’espai o va ser destruida? aquest ja podria ser el fil argumental de la segona part… Projecte Philadelphia, no estem sols 😉
És bo saber que discrepes en alguns aspectes. Significa que hi has reflexionat, raó per la qual vaig escriure aquest llibre, perquè qui el llegeixi es plantegi preguntes i cerqui respostes. I si me les proporciona… fantàstic!
Si la Ciutat del Sol estava en òrbita geoestacionària respecte a la Terra, només podien passar dues coses: que s´estavellés o que sortís disparada cap a l´espai. Si s´estavellava, quedaria algú amb vida? Si sortia projectada, a quina velocitat ho faria? I… estava la Ciutat del Sol preparada per suportar un viatge a través de la galàxia? Tenia capacitat per retornar? Jo, personalment, crec que va ser projectada.
Si hi ha segona part de l´Informe Phaeton, no tindrà res a veure amb la primera. La primera és la part externa, però cal preguntar-se per la part interna. Cap a on va l´ésser humà (evolució interior)? No creus que aquesta és una bona pregunta? Per mi és la fonamental. Explicaria moltes crisis i moltes coses.
volia que tinguesis també les meves gràcies per “el informe Phaeton”… jo tb estava enganxadissima… vaig tardar 6 dies i la sensació que tinc es que em va canviar el món. tota la vida pensant q no pot ser que només neixem per fer cas del que ja està dit per ki ha tingut la sort o la desgràcia de creure o no amb alguna teoria i una agrupació que poc a poc ha anat fent se gran l han relolçat… i de repent… PAM… informació…respostes i preguntes més fàcils de creure i més fàcils d’Entendre que no siguen cosa pública.
Bona tarda, vull felicitar-lo pel llibre “l’Anell d’Àtila”, doncs l’he trobat una novel.la meravellosa, que M’ha emocionat i obert la curiositat en la novel.la històrica, que no acostumo a llegir. Salutacions.
Em sento molt feliç de rebre aquests missatges, perquè estic aconseguint que persones que no se sentien atretes per la novel·la històrica, entrin dins d´un món que jo veig com meravellós. Una salutació ben cordial i gràcies.
Com m´has escrit també un mail amb el detall de les obres que has llegit, te´l contesto directament i aquí, si em permets, només et dono les gràcies per les teves amables paraules. Una salutació molt cordial.
Hola Albert, ha passat molt de temps, espero que tot et vagi molt be! segueixo esperant amb impaciència el teu nou llibre, espero i desitjo que puguem gaudir ben aviat de una segona part de linforme phaeton, jo segueixo recomanant aquest llibre a força gent i per la meva sorpresa a aquesta gent els hi encanta! hi ha gent molt interessada en comentar-te quelcom del llibre així que els hi recomano que tescriguin al teu fòrum Encara es lhora que indago en els fets i continguts de linforme phaeton que com ja saps amb semblen apassionants. Be, espero que ens puguem retrobar ben aviat.
Estic molt content pel que em dius. Estic treballant en el nou llibre, però encara li falta uns dies. Per cert: em deus una informació sobre el que va dir un personatge força important sobre certes parts de l´informe Phaeton que jo no podia haver obtingut sense… Ja m´entens de qui parlo. Oi que sí?
He llegit amb atenció la explicació de la Mara i penso el mateix que ella, quanta raó tens i molt ben contestada per lAlbert. Destruir es fàcil, rapit i seductor… construir ja es mes difícil, però criticar (destruir) no porta enlloc, pel contrari construir ens porta a evolucionar, crear, despertar i avançar. Benvolgut Albert, fins aviat
Cercant informació me topat amb un curiós llibre… o no se ben be que es, posa com a títol El diario secreto de Noe (Informe Phaeton) Amb podries dir siusplau quin llibre es aquest, o es linforme phaeton però amb una portada diferent. Moltes gracies i fins ben aviat.
"El informe Phaeton (el diario secreto de Noé)" correspon a la versió en espanyol de L´informe Phaeton, però en format de llibre electrònic, que té posada en circulació http://www.mielibro.com en el seu web. "El diario secreto de Noé" ve a ser una cosa així com la faixa que es posa en moltes novel·les per donar-li més força. Va ser una idea de l´editorial i la vaig trobar prou encertada, perquè dóna una idea del possible contingut.
Salutacions ben cordials i fins la propera. Ah! I records als teus companys. Per cert: envia´m un correu per dir-me com li va a l´ escriptor de relats de misteri.
Moltes vegades havia sentit parlar de la seva obra però, tot i que soc Andorrana com vostè, fins ara no havia tingut loportunitat de llegir cap de les seves obres. Magrada la història i he trobat en Jaume I el Conqueridor una obra amena i a la vegada enriquidora. Feia molt de temps que no devorava un llibre, que curt se mha fet!. El proper que atacaré serà lInforme Phaeton, estic segura que no em decebrà. Moltes gràcies!
Ets molt amable per escriure´m. Si t´ha agradat Jaume I, L´informe Phaeton et sorprendrà molt. Sense tenir-hi res a veure, hi ha una connexió. Representa un gir de 180º en la meva obra i per primer cop vaig poder aplegar la enginyeria amb la literatura. Salutacions ben cordials.
És atrevit per part meva parlar d’un llibre que tot just acabo de començar. Ha esta una d’aquelles vegades que el llibre M’esperava a mí. Com a buscadora incansable de la veritat, “l’informe Phaeton” y vostè s’han creuat en el meu camí per indicarme que segueixo la ruta correcta. Ho sé ben cert. Estic ansiosa de seguir amb la lectura i empendre una aventura que desitjaré que mai tingui fi.
Estic content que comencis una obra meva amb aquest entusiasme. Només et comentaré que vagis amb compte amb la veritat. L´informe Phaeton el vaig escriure, precisament, per deixar prou clar que he arribat a la conclusió que la veritat absoluta no existeix enlloc. Som humans i ens enganyem sense adonar-nos-en. El relat que faig no està exempt de lògica. Potser, fins i tot, molta més que les històries que ens han explicat sobre el món, les creences i altres coses. Tanmateix, ha de servir per seguir vivint amb esperit crític, amb els ulls ben oberts i gaudint de la vida. La vida, al contrari del que algú diu, s´ha fet per viure-la. No pas per patir-la. Quan més despert estigui qui viu, més la viurà. I, evidentment, viure la vida no significa anar de gresca tot el dia, sinó viure qualsevol instant amb intensitat. Una salutació ben cordial.
Hola Carme, Encara no ha sortit. Surt a finals de mes (octubre 2011) i es diu: Obre els ulls i desperta. Estic molt content de com ha quedat. Segur que us agrada. Salutacions ben cordials.
Espero que "Obre els ulls i desperta" t´agradi d´allò més i que trobis alguna resposta a aquest saber, conèixer i comprendre. Una salutació ben cordial.
Acabo de llegir “Obre els ulls i desperta”, sorprenent i revelador. Salvador, moltes gràcies per la generositat d’aquest llibre. Només en llegir-ne el títol a la llibreria ja vaig sospitar el coenixement que contenia, i ha estat així. Voldria saber més sobre Fredo, Giuliana i l’Aprenentatge de Tolino buscant la Rosa de Jade, a veure si hi ha una segona part.
Acabo de llegir “Una vida en joc” es la meva primera novel·la negre que llegueixo,molt ben documentada, amb la curiositat de les dites, el final també m’agradat ja que la parella no era gaire creible que acabesin junts,. Aprofito per desitjar. Bon Any 2012
Hola, soc l´Antonieta, tots els libres escrits per tú fins ara m´han agradat molt, sobbre tot el Relat de Gunter Psarris i L ànell d`Atila, perqué enganxen molt a la gent. Una salutació molt cordial.
Gràcies per les teves paraules. La veritat és que, tant "El relat de Gunter Psarris" com "L´anell d´Àtila" són dues obres de les quals em sento molt satisfet. La primera per la riquesa de sentiments i la segona per la riquesa de dades històriques. Salutacions ben cordials.
Lo siento de veras Joäo, pero “El informe Phaeton” no ha sido traducido al portugués. Tendrás que leerlo en castellano o en catalán. Saludos cordiales.
Et semblarà mentida, però he tingut la necessitat de llegir per segona vegada la teva gran obra “L’informe Phaeton”. La primera vegada em va cautivar, em va sorprendre, em va canviar el convepte que tenia del mon. Aquesta segona vegada, més que llegir-lo, l’he estudiat, he aprofundit, i he descobert, que realment el mon en el que vivim és una gran mentida, i la resposta, al perquè l’obsesió de la humanitat, per la religió, i el fet de que tot el que fem es mogui per dogmes. Me l’has contestat. Gràcies de tot cor per la teva gran aprotació.
Espero descobrir en el teu nou llibre “obre els ulls”, la continuació d’allò que porto cercant com a humà, durant molt de temps. La veritat i la llibertat !!!
Ves amb compte, David,
La veritat absoluta no existeix enlloc. Ni tan sols a “L’informe Phaeton”. Dir altra cosa seria pedant. Però, si mou a pensar, ja em dono per ben pagat.
Agraeixo les teves paraules i tinc molt present que hs dit una gran veritat: la veritat condueix a la llibertat. Sempre que obris el ulls i despertis.
Salutacions ben cordials.
Benvolgut Albert,
M’he assabentat que esteu preparant un film sobre el nostre rei Jaume I. Era per poder col.laborar. Si vols passa’m el teu mail i et faré arribar el meu currículum, gràcies.
Una abraçada,
Raimon Miranda.
Hola Raimon,
Jo en soc l’autor de l’obra literària i el guionista, però no soc el productor de l’obra cinematogràfica. De manera que poca cosa puc fer amb un currículum teu. Crec que s’està preparant una pàgina web per casos com el teu. Però, ja et dic que jo no prenc decisions.
Hola,
He llegit els 3 del Jaume I, Una vida en joc i avui he acabat el Mestre de Keops. M’han agradat molt, moltíssim tots. Em podeu recomenar per quin altre segueixo? Doncs vull llegir-los tots.
Gràcies. Montserrat Planas
En primer lloc haig de donar les gràcies per les vostres paraules. Estic molt feliç de saber que us agraden els meus llibres.
En vist de les lectures ja fetes, penso que seria bo començar per “La Gran Concubina d’Egipte”, que també està ambientada a Egipte, però en una època completament diferent de la de Kheops. Allà és l’època dels temples i no pas de les piràmides.
Després podríem saltar a Roma, començant per “Els ulls d’Anníbal” (inici de l’imperi), continuant amb “L’enigma de Constantí el Gran” (moment àlgid) i acabant amb “L’anell d’Àtila” (aparició de Gal·la Placídia i caiguda de l’imperi).
D’aquí ja podem seguir per Alí Bei (època napoleònica), saltar a “El relat de Günter Psarris” (Segona Guerra Mundial) i “Un vot per l’esperança”.
“L’informe Phaeton” i “Obre els ulls i desperta”, millor per al final.
Espero que aquest plantejament sigui adient.
Salutacions ben cordials i gràcies altre cop.
M’estic llegint l’Informe Phaeton i ho estic disfrutant MOLTÍSSIM. Tant, que tot i que encara no ho he acabat m’acabo de comprar la versió electrònica per a kindle “d’obre els ulls i desperta”. Feia temps que no em sentia tant motivat per una lectura. Gràcies…
Per cert, el tema de la tectònica de plaques, el fet de que un canvi sobtat fos suficient per crear el moviment de les mateixes, de manera que tot allò que crèiem que havia succeit en decenes de milions d’anys pogués passar en un molt curt període de temps, és quelcom que sigui acceptat per alguna corrent científica? Si no recordo malament, això es va plantejar a la pel.lícula “2012”. Personalment no em sembla gens impossible. Fora de l’argument del teu llibre, com ho veus tu?
Hola Jan,
Quan es parla d’allò que va poder succeir fa anys i panys, per molt que diguin, els científics sempre parlen en base a dades, a interpretacions i a conjectures. Hi ha corrents científics de tota mena i interpretacions per a tots els gustos. El que succeeix, com en tot tema on hi ha divergències, és que al final s’imposa una de les teories, que és l’acceptada majoritàriament. Tanmateix, això no significa que sigui la vertadera. Hi ha més d’un cas dins la història, i no pas gaire llunyana, on els historiadors han hagut de corregir els seus plantejamnets. Tot va en funció dels nous descobriments.
Gràcies per escriure.
Estic llegint la trilogia de Jaume I, fa poc que he acabat "El punyal del sarraí"; és fascinant!
Ja fa unes setmanes que he acabat de llegir "Maleït Català" i estic expectant per continuar la trilogia, per quan?
La segona part està prevista per al mes de juny. És a dir: el mes vinent.
m’ha agradat molt el llibre de la reina hongaresa, i daltres.gracies per aquestes obres tan marevelloses
És per a mi un gran honor que una lectora em doni les gràcies i no puc fer altra cosa que dir que el més agraït soc jo.
Desprès de llegir-me "el mestre de Kheops" que puc dir… FANTASTIC! no acostumo a llegir gaire, però de ben segur que ho faré mes freqüentment gràcies a vostè, quina meravella de llibre! Gràcies per les seves obres.
Sóc jo qui ha de donar les gràcies per haver estat triat per un lector que confessa que no acostuma a llegir.
El mestre den Keops per a mi és una obra d’una qualitat, i sobretot, sabiduria, impressionant
Benvolgut Albert,
M’estic acabant de llegir la trilogia de Jaume, mare meva!!!!! M’entusiasma!!!! Mira si m’ha arribat endins que, si algun dia sóc mare i tinc una filla, voldria posar-li Violant!!!(Tot i que el meu xicot ho veu com un crim).En fi, tan de bo pugui arribar a ser una escriptora la meitat de bona que tu i algun dia em puguis dedicar en Jaume. Moltes felicitats i no paris d’escriure!!!
Arwen,
l’última cosa que voldria és esdevenir un motiu de conflicte entre el teu xicot i tu, encara que em sento terriblement afalagat per les teves paraules. Violant és un nom molt bonic. De tota manera, escolta una mica al teu company.Potser ell també hi voldrà dir la seva. No creus?
I pel que fa a escriure, només cal posar-s’hi. La resta ja ho dirà el temps i els lectors.
Una abraçada.
Avans de res felicitats per la manera de fer sencilla la sempre complexe historia .He acabat de llegir ahir mateix el segon llibre d´Ali Bei , tinc la impresio ,tret d´algunes petites coses , que ho estas brodan , tant sols espero que el final que l´hi reserves ,sigui -historia a part – el que ell per la seva peculiaritat es mereixia.
Gracies per fer-me fàcil i agradable llegir.
Gràcies per les teves paraules.
Espero que la tercera part de la trilogia t’agradi tant com les altres dues.
arrel d’haber llegit la trilogia de Jaume I vaig llegir Maleit Catalá, esperant que fos igual de bo. El resultat ha estat que ara estic llegint "Maleit Musulmà" i ja tinc ganes d’acabarlo per llegir la tercera part.
Garcies per fer me agafar gust per la lectura
Amb lectors com vosaltres, la veritat és que no puc demanar res més. Gràcies. De debò. Aquests comentaris ajuden de valent.
Gràcies. No faig altra cosa que explicar la història com a mi M’hauria agradat que me l’expliquessin quan estudiava. Perquè… guaita que me la van fer odiar de valent! I és tan impressionant quan entres com cal…
Evidentment, no sóc historiador, sinó novel·lista. I això em sembla que els lectors ho tenen clar. Miro de respectar la història, però no la conec enterament. De tota manera, van molt bé els aclariments. Sobretot si qui els fa sap de què parla, com veig que és el teu cas.
Com s’ho fa per trobar els personatges de les seves noveles?
Encara que sembli una resposta estúpida: buscant-los!
Però, ben pensat, gairebé gosaria dir que algun dels personatges M’ha buscat a mi.
Hola soc un nen d’11 anys que em dic igual que tu i m’agraden molt els llibres que has publicat(per exemple els ulls d’anival)
Moltes gracies.
Doncs, em fa molta il·lusió tenir un doble d’onze anys. I més encara si em dius que t’agraden els meus llibres.
Perquè no M’escrius un e-mail i em dius d’on ets i què fas?
Dins d’aquesta web pots trobar una opció per enviar-me un e-mail.
Una abraçada ben forta.
Enhorabona. He descobert un narrador de novel·la històrica extraordinari, que sou vós. Fa algun temps que vaig llegir la vostra trilogia sobre el rei En Jaume, i és extraordinària, com si el lector viatjara al costat dels personatges, observant sense ser observat. Ara estic llegint la que heu escrit sobre Alí Bei. Em falta aconseguir el tercer volum que no el trobo enlloc. I més tard penso llegir altres obres vostres.
Gràcies per les vostres paraules. El tercer volum d’ali Bei s’huaria de poder trobar en qualsevulla llibreria. Si no és així, demaneu-lo a Columna Edicions. Telèfon: 93 496 70 61.
Soc una lectora de 32 anys. l’Any passat per Sant Jordi vaig regalar al meu marit la trilogia de Jaume I, i per sorpresa meva al cap de poc ja se l’havia acabat de llegir, per enveja meva del delit amb què agafava el llibre. Jo l’he llegit després i ara entenc la cara que hi posava, és fantàstic. Ara estic llegint Maleït musulmà,tot just acabar Maleït català. Reconec que sóc una lectora ferotge i li puc dir que el que he llegit de vostè fins ara són de les millors històries que he trobat. També he de dir amb agrat que setmanes després em deixen més bon regust, és lleig comparar, que El codi Da Vinci, Angels i Dimonis o qualsevol novel.la de l’Anne Perry. Fins i tot el meu nebot de 15 anys M’ha recomanat el Relat de Gunter… i no dubti que l’Agafaré quan acabi amb Alí Bei. Amb escriptors com vostè, i a més originals en català, la televisió s’arruïnarà! O bé un dia d’aquests li compren els drets per fer una pel.lícula. Moltes gràcies per les estones que em feu passar.
Teresa,
Com puc respondre a les seves paraules? Només se m’acut dir que és el millor que mai no M’havien dit. Moltíssimes gràcies.
Per quan una segona part d’El Rapte, el Mort i el Marsellès? Vaig trobar que havies creat un personatge molt carismàtic. M’encanta l’ironia que desprenia aquest llibre. Dels altres què dir! Doncs, que sempre espero amb delit la publicació del teu nou llibre.
Anna,
Ja existeix, la segona part de "El rapte, el mkort i el Marsellès". Es diu "l’ull del diable" i és de la mateixa col·lecció Ramon Llull, editada també per Planeta.
Felicitats per la teva feina. Però ja estic anhelant la tercera història de l’investigador andorrà (no tenim gaires herois casolans)!!
Arribarà, arribarà. Segur!
Quan vaig comprar l’edició de butxaca de la trilogia de Jaume I no sabia com aniria el tema ja que era la primera vegada que llegia en català una novela ambientada en l’edat mitjana, però … sorpresa. Vaig FLIPAR. Ara per ara en el meu rànking personal ocupa la primera posició. El personatge de Lluís d’Estemariu em va captivar tant que no vaig poder aguantar unes llàgrimes quan va morir. Volia preguntar-li si hi ha alguna veritat sobre si a Terra Santa els cristians van aprendre tècniques diguem metafísiques dels musulmans ja que aquest personatge, i no s’ofengui, trobo que pot tenir un paral·lelisme amb Galceran de Born de la Matilde Asensi al seu llibre Iacubus. Una abraçada sr Salvadó.
Confeso la meva ignorància de l’obra Iacubus de Matilde Asensi. Lluis d’estemariu és un personatge al qual li tinc una especial predil·lecció. Segons es desprèn, en aquella època, els bàrbars eren els cristians i el poble culte i rafinat eren els musulmans. De manera que no seria gens d’estranyar que haguéssim après moltes coses d’ells.
Molt agraït per resprondre el missatge. Al dir paral·lelisme em referia a què ambdós personatges són experts en moltes de les arts que no semblaven donades als cristians, com per exemple la manera que utilitza Luís per a ensenyar a lluitar a en Jaume. També volia preguntar-li si acostuma a donar alguna comferència o presentació d’algun llibre a la ciutat de Bcn. Moltes gràcies i perdoni si sóc una mica pesat.
He donat conferències i he fet presentacions a BCN en diverses ocasions. I res de pesat. Aquest llibre de visites està per dir el que cadascú pensa i sent. Gràcies.
M’encanta la novel·la històrica, sobretot ambientada a l’edat mitjana. La trilogia de Jaume I M’està encantant. Enhorabona. Gràcies per fer bons llibres i en català.
Gràcies per les teves paraules, Anna.
Ajuden de valent.
Gràcies a la seua obra, mhe retrobat amb la novel·la històrica fins el punt que he començat Humanitats.
Certament, mencanta la seua obra.
Un recadet
Sentir-me culpable de que algú comença Humanitats per haver llegit les meves obres és la millor responssabilitat que M’ha caigut al damunt.
Moltes gràcies i endavant, Joan Josep!
Hola,´
En primer lloc dir-li que sóc una gran admiradora de la seva obra. Vaig gaudir de valent amb la trilogia de Jaume primer, amb El mestre de Keobs, amb l’enigma de Constantí el gran…
També sóc estudiant de filologia catalana a una universitat no presencial i he creat un fòrum per a la recomanació de llibres. m’agradria obrir una carpeta on els escriptors catalans facin una recomanació d’una obra clàssica que sigui, al seu parer, "imprescindible". Tan els meus companys com jo li agrairíem que ens dediqués una recomanació! Ens faria molt contents! Gràcies per endavant
Ester Fernandez
Ester,
Segons el meu punt de vista personal, llegir ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos, mentre que escriure ajuda a conèixer-se un mateix. Fixa’t que en un cas parlo de plural i en l’Altre, de singular. El motiu és ben simple. l’Acte d’escriure és íntim. l’Acte de llegir és públic. Rumia uns segons i veuràs que és cert.
d’altra banda, per conèixer no hi ha res que sigui imprescindible, tot i què hi ha moltes coses que ens poden ajudar i que són molt importants. Però, repeteixo, no hi ha res d’imprescindible. És més: ni tan sols és imprescindible llegir.
Per què dic tot això? Perquè penso que no hi ha ni una sola obra, per gran que sigui ni per ben escrita que estigui, que sigui imprescindible. En tot cas, són obres importants. Per tant, si M’ho permets, jo et faré la humil contribució de dir-te amb quins escriptors vaig aprendre la grandesa del món de la literatura i que, per a mi, van resultar decisius. Evidentment, no puc dir que fossin imprescindibles, perquè no sé si hauria arribat al món de la literatura per altres camins.
Ostres! És el primer cop que faig una resposta tan llarga i, a més, carregada de consells. Gairebé sembla un sermó!
Aquests autors van ser: sir Arthur Conan Doyle y Jules Verne.
Una abraçada.
Amic Salvadó: Com a director de cinema gaudix del personatge. Poques paraules serveixen per a tractar en mes profunditat les aventures d´aquest gran home. M´interesa molt saber de on provenen les portades dels llibres i qui es lautor dels cuadros. L´hi estaria molt agrait que em donara tota l´informacion posible. Gracies i un caluros abraç.lawrenscosta@hispavista.com
Amic Lawrens,
No puc respondre la pregunta perquè en cap moment em dieu de quin personatge es tracta. M’ho podríeu aclarir?
Gràcies.
Hola Albert,
Primer de tot felicitar-te per les teves obres, la primera que va caure a les meves mans fou Els Ulls d’annibal i t’haig de dir que la recomano a qui puc. Sóc llicenciada en Història i de sempre M’ha interessat la novel·la històrica. Crec que les teves obres són tan clares i entenedores que poden servir per apropar la història als adolescents de manera molt més entenedora i agradable que no pas una classe magistral. m’agradaria saber com et prepares les novel·les, quines fonts històriques utilitzes per documentar-te… Gràcies per crear una literatura tan amena. Fins aviat.
Gràcies per les teves paraules, Montserrat.
Estic escrivint la història com a mi M’hagués agradat que me l’expliquessin quan estudiava. Aquest és el secret.
Quant a quines fonts utilitzo per documentar-me… Totes les que puc. Des de llibres d’història fins treure-li el suc a algú de vosaltres (dels historiadors) passant per internet, anant a les biblioteques, etc…
I pel que fa a la forma de preparar-les, és un tema que formaria part d’un curs sencer. Utilitzo una metodologia complexa i llarga. Per a què et facis una idea, les tres quartes parts del temps que dedico a una novel·la històrica són per a buscar informació, fer esquemes, crear personatges, muntar situacions, etc… La resta (és a dir: un quart ) és per a escriure la novel·la.
El treballa de prepararció, com pots veure, si vols ser curós, és fonamental. Aquí descansa tot l’edifici.
En primer lloc, enhorabona pel premi Nèstor Luján que acabes de guanyar.
m’agradaria saber si hi ha prevista la presentació del llibre en alguna llibreria de Barcelona.
Tant de bo que el Museu Egipci de Barcelona programi, en les properes activitats del Club, un fòrum literari sobre La gran concubina d’amon, tal com van fer amb el Mestre de Keops. Va ser molt interessant.
Una abraçada i a reveure!.
Gràcies pel missatge, Glòria.
Que es faci una presentació depèn de l’editorial i de les circumstàncies.
Pel que fa al Museu Egipci, tampoc depèn de mi. Ja veurem.
En arribar a Andorra apart de descobrir un país que M’ha acollit, he descobert un dels escriptors que més m’agraden i del que vaig llegint totes les obres. Abans em voltava pel cap la idea d’Escriure, ara he començat a fer-ho.
Gràcies.
Doncs, si et voltava pel cap escriure i has començat a fer-ho, et puc assegurar que has fet el pas més difícil i el més important.
Felicitats!
Hola Albert, gràcies per fer-nos passar tants bons moments llegint les teves obres. Les he llegides totes i M’han semblat genials, tot i que la trilogia de Jaume I va ser la que més em va fer "vibrar" de totes, potser perquè és un dels personatges històrics que més em crida l’Atenció.
Aprofito l’ocasió per comentar-te una cosa: fa tres anys vaig començar a escriure un llibre que estic a punt d’acabar. A molts dels meus col·legues els ha semblat un text genial, entre ells alguns filòlegs, i m’animen a que l’intenti publicar. Jo et pregunto: com puc aconseguir que un agent literari tingui l’Amabilitat de dedicar deu minuts al meu llibre? de quina manera es pot trobar l’Agent idoni? En realitat es busca qualitat literària? Gràcies per la teva atenció i continua delectant-nos amb les teves novel·les.
Marc,
Gràcies per contactar amb mi. m’afalaga molt que em diguis que has llegit totes les meves obres.
I ara anem al gra:
No em dius la teva edat, pero, per tal com t’expresses, suposo que ets jove. Si tens vertdera fam d’escriure, no t’amoïnis que acabaràs trobant editor. Pensa que els editors es nodreixen dels escriptors, que no som eterns, sinó que anem morint. I, forçosament, altres ens han de rellevar. l’editor "idoni"… És com la parella "ideal". No existeix.
Si de debò creus que el que has escrit es bo, porta’l a un editor. Si l’editor es mitjanament intel·ligent, se’l llegirà. Després, ja depèn del moment, del mercat, de les circumstàncies i de que… efectivament sigui una obra bona. Tanmateix, no et donguis per vençut a la primera. Com en quasevol món, en aquest hi ha bons editors que saben llegir i editors que es creuen déus. La història es plena de grans erros editorials.
I, sino, sempre queda el camí de presentar-la a un premi.
Que hi hagi sort!
He llegit la trilogia de Jaume I i ara estic acabant la d’ali Bey. Senzillament, des de Patrick O’Brian, no havia llegit res de millor. Ho estic recomanant a tothom. Felicitats.
Gràcies, Xavier.
Em sento molt afalagat. Tanmateix, el que més em satisfà es saber que hi ha algú que gaudeix de la literatura.
He llegit La Concubina d’amon i nomès et puc dir que M’ha entussiasmat. Per uns dies, els que ha durat la lectura del llibre M’he sentit transportat en el temps i he visitat uns llocs increibles.
Moltes gracies per haver-ho fet possible.
Moltes felicitats.
Moltes gràcies, Joan.
Les teves paraules ajuden molt.
Puc dir que he llegit quasi tots els teus llibres. La trilogia den Jaume I i ara la d’ali Bei. Tambe he llegit l’Anell d’atila i Els Ulls d’annibal. Sinceramet, tots son genials, especialment el d’En Jaume I. Estic emocionada per poder escriure’t i felicitar-te perque per mi ets un gran escriptor. Soc una fan teva incondicional. Llibre que publiques, llibre que compro. Moltes gracies perque aprenc molt amb tu.
Gràcies a tu per les paraules que em dediques.
Hola Albert, jo acabo de coneixer la teva obra, ho sento, pero val mes tard que …, gracies a la Sandra Bruna, i t’haig de dir que M’esta apasionant i atrapant. Tot i no tenir el talent, espero seguir algun dels teus pasos. Salutacions i gracies per fer-nos passar una gran estona amb el teu esforç.
Jordi,
Qui t’ha dit que no tens talent? Si has esta tu… malament anem! El primer que ha de creure en tu, ets tu mateix. I per saber si tens talent, comença a escriure. No hi ha altre camí.
Si, per contra, ha estat un altre… Qui és ell per dir que no tens talent? Potser és Déu? Si és això, no facis cas de ningú, que ningú és dintre teu. I comença a escriure. Que no hi ha millor camí.
Una abraçada col·lega (present o futur. Tant és!)
Senyor Salvadó, simplement volia comentar-li que estic totalment d’acord amb l’Article publicat pel sr Melcior Comes al Presència: la creativitat, l’originalitat i la qualitat es troben molt a faltar en la seva obra. Espero que ens pugui sorprendre pròximament amb una obra molt menys industrial i molt més interessant. Ànims!
Tota opinió sincera és absolutament respectable i tot consell amable i honrat sempre és ben rebut.
Moltes gràcies.
¡Bon día!
Estic acaban el seu llibre " El relat de Gunter Psarris" i m’agrada molt.Ahir día de Sant Jordi, vaig intentar posar-me a la cua de signatures, però era la fila mès llarga.
Sols donar-vos gràcies per la bona estona que paso llegin. !Felicitats!
Gràcies per les teves paraules.
Quina llàstima que no M’ho poguessis dir personalment!
Una altre cop serà.
Per casualitat em vaig topar amb un llibre seu a la biblioteca,"La gran concubina d’amon", que em va fer llegir "El mestre de Kheops", moltíssimes gràcies pel treball, esforç i temps que ha emprat, sense ell, jo no hagués gaudit amb la seva lectura.
Moltíssimes gràcies i fins la propera novel.la.
Sóc jo, qui ha de donar les gràcies. Per llegir-me i per aquestes paraules. Espero que sigui, tal com dius, fins la propera novel·la.
Sr. Salvadó,
Després d’haver llegit els missatges que li envien, em sembal que nom faré altra cosa que repetir el que ja li diuen, però no M’hi puc estar de donar-li les gràcies per les estones que hem fa passar amb les seves històries. La darrera M’ha agradat molt. I El Relat de Gunter Psarris em va meravellar. Té una sensiblitat que no he trobat en cap altra novela. Moltes gràcies.
Sento haver trigat tant en respondre, però és que he estat una mica enfeinat. Agraiexo molt aquestes paraules, perquè El relat de Gunter Psarris és força especial. També agraeixo profundament que La Gran Concubina d’amon t’hagi agradat. És molt reconfortant i ajuda a seguir caminant.
Un dia per quasualitat vaig agafar els ulls d’anníbal, i em va encantar. Des de llavors si trobo els teus llibres a la biblio. els llegeixo. Tot i que ja n’he comprat algún i et felicito perquè els començo i no els puc deixar fins que els acabo i de seguido en busco un altre.l’últim que he comprat la Gran Concubina d’amon.Fantàstic. Moltes felicitats i continua així.
Carme,
Gràcies per les teves paraules, que m’omplen de satisfacció. Més encara quan dius que encetada una obra meva no la pots deixar.
Miraré de seguir així.
Bé, després dels comentaris llegits no se ni que dir. Extrany en mi però cert. Tan sols que va arribar a les meves mans "el relat de Gunter Psarris" per pura casualitat i a dia d’avui l’he acabat i quina la meva sorpresa al descobrir tot el seu mon de literatura, fascinant.
Pero no M’enfilo més. Em sembla que tindre feina per llegir tota la seva obra fins ara pero sera agradable.
Mercès per una obra tan bona, critica en la humiltat pero amb cos i anima, i sencer tancar-se a noves opinions i valors. Mercès.
Sóc jo qui dóna les gràcies per aquests comentaris. Haig de dir que "El relat de Gunter Psarris" és per a mi una obra molt especial, plena de sentiments i d’emocions.
Gràcies de nou.
bon dia
acabo de llegir “la concubina d Amon” a mes i mes he anat a Egipte la semana pasada
con sempre una vegada acabat el llibre ja tinc ganas d anar a buscar un altre
un peto
Moltes gracies per les teves paraules. Una molt cordial salutacio.
hola bona tarda he llegit el llibre del rapte el mort i el marselles sóc un estudiant i he fet un treball sobre el llibre i crec que te las currat molt i m’agradat el marselles com enfoques la seva personalitat la proxima vegada k faci un altre treball agafare un llibre pero de la meva edat teu. quin m’aconselles?
tinc 14 anys.petons dew
Hola Marc,
Ja t’he respost per e-mail. Espero que et serveixi.
torno a ser jo m’acabo d’assabeentar k hi ha la segona part de el rapte, el mort i el marsellès(l’ull del diable)llevat l’edat que tinc m’alaconselles? o alo millor un altre? una altra pregunteta on et puc trobar el dia de sant jordi signant llibres? perque aleshores ja tindre mes llibres teus encara que t’acabo de descobrir. de l’ull del diable em podrias fer una sinopsis? percert (i ja pero concluir) la exposició sobre el teu llibre em va anar molt be vaig treure un notable alt i resulta que la meva professora coneixia molts llibres teus. i que li agradabes molt(com a escrìptor) una ultima pregunta. l’Alx samsó esta enfocat amb la teva personalitat?
Hola Marc,
Gracies per la teva insistencia. Significa que tens molt d’inter?
Hi ha una segona part, que pots utilitzar. Encara no puc dir on em pots trobar per Sant Jordi. Falten cinc mesos. Una abra?a.
el mestre de kheops
un cop mes he trovat corta la novel-la he deixat el llibre a la meva filla segur que sera un bon principi per conneixer les teves obres.jo ja vaij per el cinque dema comprare” l ombra d ali bey” que tinguis un bon any i espero tornar a trovrte el dia del llibre un peto
Hola de nou, Mulger,
Sempre es agradable rebre noticies teves i un regal per al dia de Reis. No tinc el teu email. Espero que El Mestre de Kheops li agradi a la teva filla. Ens veurem per Sant Jordi.
Una abra?a.
Hola Albert.Aquest Nadal t’he descobert com a escriptor i M’ha encantat.La meva neboda em va regalar el teu llibre despres de fer un viatge a Egipte.Es genial i semblava a mida quel llegia,que era protagonista de l’història.Felicitats per transmitir-me tant i espero tenir més noticies de llibres teus.A per cert, quin és el OCTAVI PRINCIPI DE LA NOVELA
Gracies per les teves paraules, Lourdes.
No puc explicar aqui l’octau Principi. Tothom el sabria, llavors. Millor escrius un e-mail i et contesto. Espero el teu e-mail.
Hola Albert!
La veritat és que no havia entrat mai a la teva web i avui parlavem amb un amic de llibres i he pensat…potser té web! i efectivament.
Que sàpigues que M’ha agradat!
Molts records des de Maastricht.
Hola, Marta.
Doncs, ben content que la trobis agradable. El teu parer es molt important.
Una forta abra?a.
Hola amic Albert : No et pots imaginar com hem disfrutat la meva familia i jo amb la trilogia del nostre rei Jaume I , ets un escriptor superb , t’agrairia hem diguesis si est?raduida al angles o al franc?, he de fer un obsequi a una Canadenca , i m’agradaria que fos la teva trilogia.
Gracies d’antubi.
Gracies per les vostres paraules, Antonio.
Estic molt content de saber que heu gaudit tant.
Pel moment nom?ha estat publicada en catal? en castell?per? meva agent literaria hi treballa de valent i no perdo l’esperan?
Gracies un cop m?
Hola. M’he llegit el llibre sense poder aturar-me i M’ha deixat estupefacte.És tan increïble,i, a la vegada, és veritat?
Hola Joan,
Gràcies per escriure. La veritat absoluta no existeix, com ja deus de saber. Però, pots comprobar que, si més no, el que explico està basat en dades existents. Al final del llibre hi ha bibliografía. Búsca-la i verifica-la. És la millor manera de veure-ho.
Hola,
Ara mateix he acabat de llegir-me “O professor de Quéops” (versió potuguesa). Tot d’una tirada, i M’ha encantat. Veient els comentaris que fan de “l’informe Phaeton”, demà mateix vaig a buscar-lo. Molt agraït i satisfet per l’estona que M’has fet passar, alhora que felicitar al traductor que M’ha permés entendreu tot com si fos en català.
Hola David,
És, si més no, sorprenent rebre un missatge d´algú que escriu en català, però que ha llegit una obra meva en portugués. Me nálegro, que t´hagi agradat. I espero que L´informe Phaeton compleixi les teves espectatives. Gràcies.
No sé com començar!! perquè fa poquet vaig llegir el relat de Gunter Psarris i em vares sorprendre moltíssim. Sense esmentar d’altres títols, com el professor de Keops, l’Anell d’atila, la Cuncubina d’amon… saps? quan et llig em passa que no puc deixar el llibre fora de les meues mans i lluny dels meus ulls perquè fins que conec la història em sent com si hi haguera un espai buit. Gràcies per fer que la lectura siga un gran plaer.
Hola Mercè,
Llegir el que m´escrius m´omple de goig. Al plaer d´escriure se suma el plaer de saber que les meves obres agraden. I això no té preu! Gràcies. De debò!
Aquest llibre referma moltes sospites.I, sobretot, transmet un missatge: “tingues curiositat, qüestiona-ho tot i no et quedis amb una única versió dels fets” (molt important a l’hora d’Estudiar la història). És fascinant!Hi ha tantes coses que porto anys intuint en altres lectures…, se M’ha fet curt! Queden tantes coses encara per debatre… ( per quan un llibre que analitzi més enllà del llibre bíblic de la Genesis?). Gràcies per posar-ho a l’Abast de tothom d’una manera tan amena. Tot i que hagi estat en forma de novel·la, hi ha moltes coses a tenir en compte.
Hola S?,
La veritat és que has fet diana. El missatge és clar: no tens perquè aceptar allò que t´han explicat com si fos la veritat absoluta, que no existeix enlloc. Gràcies pels teus comentaris. I sento que se t´hagi fet curt, però havia d´acabar-lo.
Felicitats! Una lectura intensa, amb ritme, que desperta la curiosetat i la reflexió: Bona part de la nostra vida aprenent la història que ens vol ser explicada. I molt més temps desaprenent i redescubrint una i mil maneres d’Entendre la “realitat”. I per què no? Hi ha moltes veus que dificilment ens arriben, i nosaltres som curiosos… Felicitats! també per no caure en el moralisme final i respectar-nos com a lectors capaços de reflexionar.
Gràcies Montserrat:
Sempre he cregut que el lector hi té molt a dir, en literatura, que ell és qui en treu conclusions i que hi posa una cosa impagable: la seva imaginació.
Estimat Albert! m’agradat molt el teu llibre. Dir gràcies per atrevir-te a sortir dels paràmetres establerts per la societat conformista. Les visions imaginatives són les que ens fan somniar amb la diferència i el no saber, com a eina per cercar nous horitzons del coneixement. m’agrada sentir-me, de vegades, un xic diferent dels altres pel meu gust de no acceptar tot el que ja està establert. Llibres com el teu, em fan encara tenir esperances. Moltes gràcies per ser diferent.
Gràcies a tu, Jordi,
Per entendre el que he volgut dir amb un senzill crit de llibertat, amb el desig de poder volar lliurement, sense cap lligam, sense que ningú em pugui obligar a anar cap a on no hi vull anar, amb el desig de trobar l´altra dimensió que es troba just a l´univers interior, aquell que cap poder de la terra pot sotmetre.
Hola!! un llibre realment fascinant, m’agrada el que i com ho escrius i M’ho crec.
Els de la esglèsia no s’ho deuen haver llegit oi?, “raro” que no hagin posat el crit al cel, com sempre que algú posa en dubte la “seva veritat absoluta”
Hola Isabel,
Si no han dit res, ells sabran el motiu. Amb “Un vot per l’esperan? (originariament “Libertad para Satanas”) tampoc no van dir res i aleshores no em vaig quedar curt. Gracies per escriure’m.
El millor regal que M’han fet per Nadal: “l’informe Phaeton”. Sens dubte!!!!!!!
Gràcies per escriure’l.
Hola Pere,
Estic molt content que sigui el teu millor regal. Jo us tinc a vosaltres, els meus lectors. Gracies.
Sempre em quedo adormit per esgotament quan llegeixo a la nit. Els últims capítols me?ls vaig llegir a les 4 de la matinada.
El diari de Noé no té adjectiu possible en el mon literari!!!
Enhorabona.
Hola Joaquim,
De debò que se m´esgoten les paraules per donar-vos les gràcies. Els vostres elogis són tants… I això que hagis acabat a les 4 de la matinada quan normalment t´adorms… Ja és massa! Gràcies infinites.
d’Enginyer a enginyer, m’agradaria saber d’on treus la inspiració – o les fonts 🙂 per desenvolupar un història com aquesta. Felicitats. Jo també he anat a dormir més tard per acabar abans. Propaganda t’en faré, no ho dubtis.
Hola Joan,
D´enginyer a enginyer, saps que el José Eugenio, el que ha escrit un missatge just abans del teu, també és enginyer?
Pensa que enginyer ve d´enginy. D´aquí surt la imaginació o la inspiració per escriure el que escric. La resta són "quatre bajanades": un treball enorme, una recerca monumental, una investigació divertida, moltes converses… Una abraçada.
Hola Albert: Ha sigut tot un plaer llegir el teu llibre del informe Phaeton. M’has obert totalment la meva curiositat, que ja normalment és oberta. Et felicito i et demano que no deixis d’Escriure per nosaltres i que si fos possible fesis una continuació de l’informe amb dades que no han sotir a la llum en l’informe Phaeton.
El llibre l’estic recomenant desde el primer dia que vaig acabar de llegir-ho.
Rep una abraçada d’un fan incondicional.
Manuel Saavedra (Barcelona)
Hola Manuel,
Deixar d´escriure, no ho faré pas. Altra cosa és que allò que escrigui sigui en la mateixa línea que L´informe Phaeton o en una altra de ben diferent. Gràcies per recomanar-lo. ¿Quina publicitat hi ha més gran i més bona que algú que l´ha llegit te´l recomani? Infinites gràcies.
Ets un mestre. No nomes en la novel.la, sino en tots els missatjes que he llegit, en tu mateix. Moltes felicitats.
Hola Jordi,
Pensa que les teves paraules són massa grans. Sobre tot tenint en compte que venen d´un col·lega. No sóc cap mestre. Prou feines tinc per aclarir-me jo sol. De tota manera, les teves paraules m´omplen de satisfacció. Una abraçada.
Per cert: quan ens donaràs una nova alegria i veurem publicada un altra novel·la teva?
Benvolgut Albert. l’octubre passat vaig llegir l’informe Phaeton i M’ha semblat una obra absolutament sensacional. Ben escrita, ben explicada, fàcil de llegir (cosa que valoro moltíssim), escrita amb la intenció de proporcionar al lector el que pretén el seu protagonista, saber. Imagina’t si M’ha agradat, que només tres mesos després l’estic tornant a rellegir ! Saps quina sensació vaig tenir i ara també ? Que no sembla un llibre, tinc la sensació al passar les pàgines que és el mateix protagonista el que M’està explicant de viva veu el que li està passant i el que li està succeïnt. Una molt agradable sorpresa dintre d’aquest món a vegades tant inaccessible pels poc entesos en literatura. I ara una petició: Per quan la segona part ? O les que siguin !
Moltes gràcies.
Roger.
Hola Roger,
M´agrada molt que em diguis que et sembla que el protagonista t´ho explica tot parlant. Aquesta era la meva intenció quan el vaig escriure d´aquesta manera. No sé si hi haurà una segona part. No el vaig escriure amb aquesta intenció. I, en tot cas, el que hi hauria (si és que n´hi ha) serà una obra completament diferent. Gràcies per escriure´m.
vibrem igual
Hola Angel,
Poques vegades, amb tan poques paraules, m´han dit tantes coses. Salutacions molt cordials i gràcies.
Sr. Salvadó: acabo de legir l’Anell d’atila i M’he quedat… Acaba vostè de guanyar un lector. Felicitats.
Hola Pau,
Gràcies per les teves paraules i gràcies per ser un lector meu. Per a mi és un gran honor. De debò.
Hola Albert, acabo de llegir el teu llibre “la gran concubina d’amon” i M’ha agradat molt! em compraré ens dubte “El mestre de Kheops” Gràcies per tot! i escriu mes sobre egipte 😛
Hola Marc,
Estic molt content que t´hagi agradat La Gran Concubina d´Amon i, si has decidit llegir El Mestre de Kheops, puc dir-te, sense por d´equivocar-me, que t´agradarà tant o més. Moltes gràcies i una salutació ben cordial.
Hola, només comentar-li que Ud. és el meu autor preferit i que donc gust quedatr-se a casa llegint un llibre de vosté, no deixi d’Escriure , salutacions
Hola Neusli,
Després de rebre aquest missatge teu, tens la meva paraula d´honor que mentre em quedin forces no deixaré d´escriure. Encara que només sigui per tu. Gràcies.
Gràcies per la resposta tan maca, tant com els eus llibres
Sóc jo qui dóna les gràcies per les teves paraules. De debò!
Sr. Albert Salvadó
He escoltat la entrevista que ha concedit avui dissabte als joves al seu mon de radio canet sobre el seu últim llibre L?informe Phaeton. Sincerament m?ha agradat molt la manera en que planteja (en la seva novel?la) una veritat que la gent ignora. En aquesta entrevista he tingut la oportunitat escoltar-lo i l?animo a que continuï endavant fent despertar la consciencia de la gent per tal de assolir la llibertat que tots mereixem tant de coneixement com de pensament.
Atentament
Francesc Moragues
Hola Francesc,
Haig de confessar que m´ho vaig passar d´allò més bé amb l´entrevista de l´Oscar Murillo. I agraeixo molt sincerament aquest missatge. A més em va fer molta gràcia que em diguessin que se sentien tan honorats que jo els hagués concedit aquesta entrevista, perquè són una ràdio local. Per a mi, tal com vaig dir, no hi ha ràdios ni medis petit, locals, grans, nacionals o internacionals. Només hi ha persones amb les quals m´hi sento bé. Si em permeteu, jo us demanaria que m´ajudeu divulgant el llibre. Entre tots plegats aconseguirem despertar com cal i que no ens prenguin més el pèl. Gràcies en cop més.
Benvolgut Albert Salvadó
Estem revén en la nostra web un allau de comentaris sobre vostè i l?Informe Phaeton, persones molt interessades en el teu llibre i en l?entrevista que li varem fer a vostè, fins i tot el director de radio canet ens va dir que és va fer curta la entrevista i que en el futur hem de tornar a contactar amb vostè i seguir parlant. Em trobo amb gent de canet, que em pregunta sobre el llibre, estan molt encuriosits, això es bo. A mi personalment hi han tantes i tantes preguntes que li faria, que he decidit seguir la pista de tot el que s?explica en L?Informe Phaeton, m?agrada investigar! Lo que si he fet, és, no nomes fer corra la veu de que la gent llegeixi l?Informe Phaeton, si no, que vaig comprat un totals de 8 exemplars i els vaig regalar a persones que se que els interessaria molt. Els hi ha agradat i els ha fet pensar. No dubtis, al menys per part meva, de la publicitat que faré del llibre, serà continua i persistent. I jeje… a títol personal diré, que si la historia va passar tal i com s?explica en el llibre, que algú es va posar en contacte amb el personatge etc etc, el resultat, la intenció del ?redactor final? fer saber la gran veritat, ha donat fruits i va en augment.
Novament t?agraeixo l?atenció i amabilitat que ens has servit, en espera de una segona part del Informe Phaeton, estaré molt pendent de la meva llibreria al pròxim treball de vostè.
Atentament Oscar Murillo
Oscar,
De debò que sóu absolutament genials i repeteixo: m´ho vaig passar d´allò més bé. Sóc a la vostra disposició per a quan volgueu. Salutacions molt cordials.
Fa unes poques hores que he acabat de llegir l’informe Phaeton i he de dir que des d’aleshores el meu cap no ha parat de donar-hi voltes. Realment has aconseguit el teu propòsit de fer pensar una mica a la gent, que a vegades semblem uns robots sense esperit crític. La part final del llibre me l’he cruspit literalment, ha estat com llegir part dels meus pensaments que no podia compartir amb pràcticament ningú, i a sobre M’has ajudat a respondre algunes qüestions… total que al final no he deixat de preguntar-me: com es pot canviar aquesta màquina tant ben preparada que és la nostra societat? s’ha de canviar la manera de veure la vida de tanta gent que sembla impossible.. Tinc ganes de fer moltes coses però sense forces per fer-les per la impotència de què per molt que vulgui l’ésser humà és com és. Tot i així crec que s’ha d’intentar, com a mínim recomanaré el llibre a tots els meus amics i familiars, jeje.
Bona nit i gràcies.
Hola Wake,
Els canvis comencen des de dintre i surten cap enfora. Mai és a l´inrevés. De manera que si tu i jo i molts altres canviem internament i deixem d´empassar-nos totes les històries com si fossin galetes de xocolata i comencem a ser crítics i reflexionem, el més segur és que altres s´hi apuntin. És la suma de tots plegats, perquè som grans de sorra, que aconseguirà que això canviï. Un de sol sempre se sentirà impotent. Jo anava escrivint i pensava: algun dia això servirà per alguna cosa? I no vegis el que vaig sentir quan, només fer les primeres entrevistes per donar-lo a conèixer, va sortir gent que el criticava sense ni tan sols haver-ho llegit. Era la situació més absurda que et puguis imaginar, però això ja em deia que, si més no, estava tocant alguna fibra sensible. Tanmateix tu i altres com tu que m´han escrit, m´esteu donant la resposta. No ho dubtis.
Salutacions molt cordials.
Benvolgut Salvadó.
He llegit el llibre de L’Informe Phaeton recomanat per Oscar Murillo. Sincerament he de dir que no m’esperava un escenari com aquest, es fantàstic! Pensar que el món va ser abans com s’explica en el llibre és increïble, sempre he pensat que de algun lloc havia de sortir tots aquest coneixements que hem adquirit, en principi, del conscient col·lectiu, alguna cosa tenim dins que és generacional. Crec fermament el que expliques en el llibre, algunes coses son un pel fantàstiques, però, tot plegat dona una possibilitat molt real. Demostres ser una persona molt rica i oberta de ment, t’animo a que continuïs per aquesta línea, el que planteges pot molt ben cert el que va passar.
Atentament. Gerard Hivern
Gràcies Gerard,
Gràcies per les teves paraules i per animar-me a seguir. La veritat és que l´Òscar Murillo és magnífic. I, si em permets, encara que sigui tirar-me pedres a la teulada, no prenguis el que jo explico com si fos la veritat absoluta, perquè justament aquesta història serveix per deixar ben clar que la veritat absoluta no existeix, tot i què el que jo exposo, si més no, té una lògica de la qual freturen moltes de les històries que ens han venut com reals durant molts segles. El millor és que siguem crítics i no combreguem amb rodes de molí. Salutacions molt cordials.
Ha caigut a les meves mans la trilogia de Jaume I i no he pogut parar de llegir, M’ha encantat!!! …i no soc una superlectora, però ha estat fantàstic! s’hi veu molta estimació per als personatges, en Jaume ja enamora des de petitó…He descobert molta sensibilitat en aquest llibre. I no només això, no puc parar de buscar més informació l’època,etc Ara tinc a les mans els d’alí Bei, i ja pots contar que “no t’abandonaré” a partir d’ara… Moltes felicitats i moltes gràcies per la teva feina, ens fas disfrutar com a camells!!!
Hola Pepita,
Perdona que no hagi respost abans, però he estat fora, de viatge. És curiós que mai no he sabut com gaudeixen els camells, tot i què la simpàtica frase que utilitzes per dir que t´ho has passat d´allò més bé l´he sentida molts cops i em fa molt feliç. De debò! Moltes gràcies.
Hola Albert, com anem? em permetràs que et tutegi perquè a aquestes alçades, un cop acabat “l’informe Phaeton”, és com si ja fossis de casa. M’ha agradat molt que situessis l’escena a llocs reconeixibles: l’Altre dia vaig passar per Rosselló/Passeig de Gràcia i buscava l’enclau on es podrien haver trobat el senyor contacte amb el protagonista (ostres! ara caic… no té nom?)…
Saps? M’ha impressionat el treball de documentació que deus haver fet. La part del llibre que més M’ha atrapat és el “Diari de Noè” i quan, no se si és el doctor o l’Alfred, que li diu al protagonista que ha pres les notes de l’original, a la taula del mateix Noè! Gràcies per aquest material, em sembla fascinant. Salutacions!
Hola Marta,
Et felicito pel detall d´haver-te adonat que el protagonista no té nom. És un detall molt important. Més del que t´imagines. I m´alegro que t´hagi agradat tant. Aquest és un detall sumament important per a mi. Gràcies.
estimat Alvert. He legit profussament la trilogia d?en Jaume I, estimat rei dels valencians que ens creà com a part del poble català amb estat propi. Com a valencià conscient i net d’un gran erudit de les lletres catalanes ( Enric Valor) haig de donar-te l’enhorabona per la forma que has donat a una història capdal per al poble valencià: la de saber els origens novel.lats del nostre País i del nostre estimat Rei fundador.
He descobert totes les pàgines de bona literatuta que portes escrites a la teua vida i no descansaré fins haver.les legides totes.
Continua així Albert, ànims que la nostra llengua necessita escriptors com tu.
Gràcies, Carles,
És tot un honor rebre un missatge d´un nét d´Enric Valor. I encara més, quan em dedica aquestes paraules. La veritat es que no puc amagar que m´ho vaig passar d´allò més bé escrivint la vida del rei en Jaume I el Conqueridor. I, si de mi depèn, mai no deixaré d´escriure.
Salutacions molt cordials.
Bon dia Albert.
Continuo escribin-te perque no em faig a l’idea de que encara no hagi publicat rés darrerament.
Si us plau, dis-me , per quan el proper llibre?
PD.- El teu correu electrònic no funciona
Una abraçada,
Ramon
Hola Ramón,
El meu correu funciona de meravella. Entra dins l´apartat "contacte" i prova-ho. Ja ho veuràs.
Pel que fa a un nou llibre, només et diré que has de tenir una mica més de paciència. Alguna cosa s´hi cou. Salutacions ben cordials.
Hola Albert. Sóc de Novelda, a prop d’alacant. Enhorabona per les teues novel·les, em tenen fascinat des de fa molts anys, i per això et vull agrair els teus esforços perquè tots nosaltres puguem passar tan bons moments. És un deute del lector cap a l’escriptor. Gràcies.
d’altra banda, supose que has sentit parlar d’una superproducció cinematogràfica que porta el títol de “King Conqueror”. Tracta de la vida de Jaume I i l’han rodat a Alacant, Barcelona, Saragossa, etc.. Ens pots dir si l’han basat (al menys en part) en la teua trilogia? t’han demanat parer? I si és així, ens avançaries algun detall d’Especial interès al respecte?. Gràcies per la teua atenció i cortesia, i perdona la meua indiscreció. Endavant mestre, continua nodrint-nos de la teua literatura.
Hola Toni,
És la primera notícia que tinc sobre el rodatge de la pel·lícula. Per tant, ja puc dir-te que no està basada en la meva trilogia. Sento molt no poder-te ajudar ni poder explicar-te res..
De tota manera, gràcies per les teves paraules i per llegir les meves obres.
És un plaer tenir lectors com tu.
Salutacions ben cordials.
Sr. Salvadó: no coneixia la seva obra, però de forma casual em fa l’efecte que ha guanyat un lector. Em trobava a la bilblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona buscant guies d’Egipte, quan de cop i volta em trobo “La gran concubina d’amon”. El vaig agafar i en 2 dies me’l vaig cruspir…he llegit els comentaris de la gent a la seva web i ja veig que tinc molt material per llegir. felicitats
Hola Josep Mª,
Gràcies per aquestes paraules. I si he guanyat un lector, encara més gràcies. Espero que passis uns quants "2 dies" més.
l’escola dels sons es el meu capitol preferit del punyal del sarraí he comprat la resta dels llibres de la trilogia espere que m’agraden tant com aquest
Hola Manel,
Si el punyal del sarraí t´ha agradat, puc apostar ben fort amb garanties de guanyar que els altres dos també t´agradaran.
Gràcies per escriure´m.
Hola, acabo de llegir ‘l’informe Phaeton’. Com he d’Entendre el llibre com a ciencia ficció o com a novela historica? Per les continues referències a la biblia podrie entedre’s com historica, pero donat el contingut de les mateixes seria ciencia ficcio… gràcies
Hola Agustí,
Què és més important: el missatge o el missatger? Què seria més interessant: que fos ciència-ficció o que fos història? No indueix més a la reflexió el fet que hi hagi una possibilitat més que raonable de que el que ens han explicat no sigui ben bé el que va passar?
La meva intenció en escriure l´informe Phaeton és precisament aquesta: demostrar que poden existir explicacions alternatives sense caure en la màgia, els extraterrestres, els miracles i altres explicacions que miren de trobar sortida sense haver de trencar-se massa les banyes. Einstein deia que les coses han de ser senzilles, però no massa. I buscar explicacions en els miracles és massa senzill. Per contra, si ho poses tot en dubte, no tens més remei que buscar les explicacions per tu mateix. La veritat absoluta no existeix, perquè per arribar a ella hauríem de conèixer-ho tot. I qui té la capacitat de fer-ho? Ningú, sota cap circumstància té la veritat. Dir que tens la veritat només serveix per agafar la gent crèdula, enganyar-la, prometre-li mentides i esclavitzar-la. Jo diria que el més important és el missatge, no pas qui el porta ni la forma com t´arriba. No creus?
Salutacions ben cordials.
hola abert ara mateix me fetr una proposta despres de yegir les respostes me dit :i si em llegexo el imforme phaeton i si lacabu em demanare per el emu aniversary o jo mel comprare el maestr de kheops que mel bui llegir que es interesant adeu i petonets u sento per las falte sd ortografia adeu la teva fan numero 1.
hola albert com que maboreixo aquest cop sere yo la que yegesi el informe phaeton y despres em comprare el maestro de kheops que el veig interesant per lka meva edad un petonet ben calentet y una abracadeta adeu
Hola Andrea,
Com m´has enviat dos missatges, els he posat en un de sol i així et responc directament.
Estic molt content de tenir una fan de 9 anys. Ara només em falta tenir-ne una de 90 anys (en tinc una de 82) i podré dir que els meves obres són per a un públic de fins a 90 anys.
Vaig respondre les teves preguntes amb molta il·lusió. I te les agraeixo de tot cor. Jo et recomanaria que comencessis amb "El mestre de Kheops". "L´informe Phaeton" millor el deixes per després.
Una abraçada ben forta.
Ja et vaig felicitar fa molt. Vaig llegir el teu llibre als dos mesos de surtir (Informe Phaeton).Però no en vas contestar quan et vaig preguntar per quan la segona part.
Moltes Gràcies
Ramon
Hola Ramon,
Ara ja has rebut la resposta per correu. I ja japs més que molta gent. Una salutació molt cordial.
*Apreciat Albert Salvadó,
la meva xicota em va regalar el seu últim llibre i em trobo a la meitat, només volia comentar que M’està agradant força i que el camió pegasus a mig desmantellar encara és exposat a l’eTSEIB-UPC. També em dic Albert i estic a punt d’acabar industrials, ja veu que tenim força coses en comú.
Gràcies per una feina molt ben feta.
Hola Albert,
Quan jo estudiava a la ETSIIB sempre me quedava meravellat davant d´aquell camió i sempre em deia "algún dia jo haig de ser capaç de dissenyar-ne un així". No he estat capaç, però l´he tret en una novel·la.
Gràcies pels teus comentaris. La professió d´enginyer és apassionant. Jo he excercit durant més de vint-i-cin anys.
Gracies a tu tinc un nou “amor” el rei Jaume I el Conqueridor!! ha segut una lectura magnifica!! Felicitats per el teu llibre… Una catalano-valenciana que gracies a tu a apres una miqueta mes de la seua historia!!
Hola Mònica,
Estic molt content de veure que lo rei en Jaume t´ha agradat tant. Jo t´haig de dir que per mi és un personatge molt especial. Em va ensenyar… Deu meu, tot allò que em va ensenyar!
I gràcies per escriure.
ay hu sentu esque mira jo k soc molt espabilada et baig escriure un misatge bale y doncs no bella k lo que habia escrit estiges donc baig escriure un altre no perque no el bella y ara el beig k mas escrit y que apareix el meu mistage per art de magia bueno ja mel comprare el maestre kheops k ja n’estic llegin un de 135 paginas y baig per la 44 bueno feliz dia de san valentin ja em pasare un dia per andorra adeu petonets adeu!!!!
andrea de par de la familia papa mama y jo hus desetjem feliz san valentin
Hola Andrea,
Ara m´adono que als altres cinc missatges anteriors no els he demanat disculpes per haver trigat tant de temps a contestar. És que he estat de viatge. Ho faig amb tu, però.
Hauries de millorar el teu català. Encara fas unes quantes faltes. Estudia força, eh!
Com que el teu pare té la meva adreça de correu electrònic, què et sembla si m´escrius allà? Així, encara que estigui de viatge, si disposo d´un ordinador, podré contestar-te.
Una abraçada per tu i pels teus pares.
Hola i bon dia el meu nom es Alex Domínguez Mones i fa temps vaig llegir la teva novel?la PHAETON que em va agradar molt i que ara penso tornar a llegir.
Finalment em llenço a escriure el que m?agradaria que fessis per poder tornar gaudir llegint una bona estona.
El que et voldria comentar es que la novel?la es molt curta per la trama que hi descriu i que dins d?aquesta trama hi poden sortir moltes novel?les mes, perquè cada episodi es una historia, fent resum, fer com va fer Isaac Asimov amb les Fundacions o els Robots, encadenar altres novel?les amb diferent trama però que sorgirien d?aquesta, almenys a mi m?agradaria molt.
Hola Àlex,
Gràcies per les teves paraules. Aquest món és molt especial i pots arribar a saber el què va passar, però mai no saps amb precisió què pot arribar a passar. No descartis cap possibilitat. A més, haig de dir que algun altre lector, llegint la meva obra, ha trobat certes connexions que ha qualificat de força interessants.
Salutacions ben cordials.
em descuidaba de posar el meu email
alex@adm.cat
Els documents que hi ha al teu web són ben curiosos. Gràcies.
Bon dia Albert. Ja fa temps que vaig llegir el teu llibre, i et puc assegurar que em va embargar des de el principi. És apasionant i molt més creible que qualsevol història de la biblia o de qualsevol llibre religiós.
També volia comentar-te que ens agradaria molt que algun dia puguessis donar una xerrada a la nostra associació.
El meu mail és d.navarro@pridem.net
Hola David,
Perdona que no hagi respost abans. La grip ha pogut més que jo. Gràcies per escriure. Et contesto per mail de seguida que estigui un pèl millor. Salutacions.
Albert, vaig llegir-me la teva trilogia de Jaume I i em va semblar fantàstica, però no t’he tornat a llegir més i no sé perquè. Avui M’han recomanat l’informe Phaeton, que desconeixia, he llegit el resum del teu web i em sembla molt suggeridor. Me l’Apunto per Sant Jordi. Per cert, no vindras per Girona a signar?
Gràcies Frederic,
Estic molt content que Jaume I t´hagi agradat tant. És una obra força especial. Vaig gaudir escrivint-la…
I també penso que L´informe Phaeton t´agradarà. Crec que t´han donat un bon consell. Si més no, et farà reflexionar i espero que t´acabis demanant si tot el que t´expliquen i t´han explicat en aquesta vida és veritat. I desitjo, sincerament, que aquesta pregunta et faci ser molt crític. Falta ens fa, donades les circumstàncies i vist el món que pretenem deixar als nostres fills. No fa pas gaire vaig llegir una frase que vaig trobar genial. Deia així: el món no és l´herència que hem rebut dels nostres pares, sinó el prèstec que ens han fet els nostres fills.
Ho sento de debò, però aquest Sant Jordi no iré a signar enlloc. Tinc un compromís personal que m´ho impedeix. És el primer any, després de més de… No sé, més d´una dotzena, que fallaré.
Salutacions ben cordials.
Benvolgut Albert.
Soc l?Oscar Murillo, feia temps que no entrava a comentar quelcom.
Segueixo molt pendent del proper llibre que estiguis preparant, espero i desitjo que sigui la continuació del ?Informe Phaeton?, segur que no ens ho has explicat tot.
Jo he estat seguint la pista de tot el que expliques en el llibre, amb paciència i bons contactes ( alguns eclesials) i t?asseguro que m?estic sorprenent del que estic descobrint. Ara, el que falta és unificar-ho tot i tindrem als ?primers? la primera raça que va poblar la terra, i entre altres questions també esta el viatge en el temps, d?alguna manera
lo que se sap, se sap per aquest camí… Per cert, a Montserrat hi ha certa informació molt interessant sobre lo que expliques en el llibre.
Hola Óscar,
Gràcies per escriure´m. Naturalment estic treballant en un nou llibre. Serà la "segona" part de L´informe Phaeton? Doncs, no ho sé. Ja veurem. Com tots sabeu, jo mai no parlo del que estic fent o del que faré. Només parlo d´allò que ja és fet. Però, això no significa que m´hagi oblidat de Phaeton. Sempre m´han agradat les sorpreses. De fet, visc entre constants sorpreses.
Salutacions ben cordials.
Señor Salvadó,
ja fa uns anys vaig llegir per primer cop “Els ulls d’Anibal” i segueix essent 1ºllibre que recomano a tothom. La sensació que vaig tenir al acabarlo va ser indescriptible…obiament el vaig tornar a llegir al instant. Moltes gracies per brindar histories meravelloses a tots els que estem desitjosos de llegirles
Hola Carlota,
Gràcies per escriure´m precisament el dia de Sant Jordi. "Els ulls d´Haníbal" és una història immensament tendra de la qual em sento molt orgullós. I gràcies per recomanar-la. Espero que ningú t´hagi dit que l´ha defraudat. Salutacions ben cordials.
He llegit l?informe phaeton i sincerament m?ha sorprès els plantejaments que s?expliquen en el llibre. Opino que hem de saber mes coses, el senyor contacte no ens pot deixar així.
Felicitats Albert per aquest relat que ens has explicat
Hola Arnau,
Si algun dia el Sr. Contacte torna a revifar, li faré arribar el teu missatge. L´únic problema del Sr. Contacte és que és totalment imprevisible i, en una segona possible aparició, podria explicar una història completament diferent.
Salutacions ben cordials.
He llegit l?informe phaeton i ma sorprès gratament. Estic d?acord amb vostè sobre que en algun hipotètic segon encontre amb el senyor contacte, el que li expliqui pot ser tant o mes revelador que l?informe phaeton.
Hola Santi,
Perdona la puntualització, però jo no he dit que un hipotètic encontre amb el Sr. Contacte sigui tant o més revelador, sinó que el que surti sigui completament diferent. Si és revelador o no, això ja dependrà de cadascú.
Salutacions cordials i gràcies per escriure.
Albert, finalment he pogut llegir l’informe Phaeton, que he devorat en menys d’una setmana.
En l’Anterior ocasió em vas dir que la lectura del llibre em faria reflexionar i ser crític sobre el que ens havien ensenyat. És molt cert, tot i que ja ho era anteriorment (he estudiat parts de la Bíblia analitzant-les per trobar les veritats històriques) i havia llegit alguns llibres que també posen en dubte les “ensenyances oficials” i estic parlant, entre d’altres, de Caballo de Troya, per exemple.
Bé, tot això és per dir-te que em sembla un treball de reflexió molt bo i que, tal i com està explicat, és tan versemblant que fa por i tot.
d’altra banda, després de la lectura, em queda un dubte: si Noé era un dels rebels que s’enfrontà a al Senyor dels Esperits i fa l’Arca per salvar la vida a la Terra d’amagat de la Ciutat del Sol, per què deixa que en el futur creguem que els rebels (els que van intentar impedir el Projecte Phaeton) fossin considerats els dolents i el Senyor dels Esperits i tota la seva cort de la Ciutat del Sol, els bons? No hauria pogut esmenar aquest error de concepció i donar a Samyaza el lloc que, per justícia, li corresponia?
Bé, això es tot… mentre espero el teu proper projecte.
Reb una salutació ben cordial!
Hola Frederic,
Sento no haver respost abans. M´ha resultat impossible.
Gràcies per escriure i gràcies per comunicar-me les teves impressions. Respecte a la teva apreciació de que Noè podia haver restituït a Samyaza el seu prestigi, haig de dir-te que Noè era un ésser dissenyat per executar un treball: impedir que la humanitat tornés a cometre l´error que els va dur a la pràctica destrucció. Com podia llavors, enlairar la figura d´un rebel i posar com exemple algú que no obeïa? Necessitava una humanitat creient i obedient i Samyaza no era la figura ideal.
Gràcies de nou.
jaume@peninsoul.com
Sr. Salvadó: acabo de llegit l’informe Phaeton i M’ha agradat tant que he anat tot seguit a “La Casa del LLibre” (Barcelona)a compra’l en castellà, francés i portugués per regala’l a amics (costum que tinc quan m’agrada molt un llibre) i quina ha estat la meva decepció quan M’han dit que no el tenien i que només el podría trobar en stock en alguna llibrería perque ja no s’editaba!
Només n’he trobat un en castellà a una llibrería de Cadis (internet) pero em quedo amb les ganes de troba’l en altres llengües, em pot ajudar?
Jo pel meu cantó tornaré a començar la lectura del “Informe” perque vull subratllar moltes coses i tornar a disfruta’l.
Moltes gràcies, salutacions
Hola Jaume,
Gràcies per escriure´m i per aquestes paraules. Com he vist una adreça mail, me estimat més respondre directament via mail. Salutacions ben cordials.
Benvolgut Albert Salvadó. He llegit diversos llibres seus, però el que més M’ha agradat és el que la setmana passada vaig acabar: l’informe Phaeton. l’he trobat genial. Crec que relament hi haurà un abans i un desprès d’aquesta lectura. Fa pensar… cosa que a vegades no fem. Gràcies per aquest regal. Salutacions cordials.
Hola Maria Antònia,
Cada dia sou més els que escriviu dient que l´informe Phaeton us indueix a pensar. No saps fins a quin punt m´omple d´alegria llegir aquets missatges. Gràcies per escriure. De debò!
Estic llegint el teu Informe Phaeton.
Un magnific regal per els sentits. Tot i que no he acabat de llegir-lo, estic impresionat i feliç per la seva lectura i molt adient, crec, per als moments en que vivim.
Tornaré a escriurat quan l’Acabi. Una abraçada.
Hola Eudald,
Espero els teus comentaris. Salutacions.
Sr. Salvadó, gràcies per trovar en Jaume I el mite que M’explicava de petita la meva mare, ella sempre em deia “conqueridor de terres i de dones” i em va fer néixer el cuc de la curiositat envers Jaume I. Amb el llibre, he descobert un rei humà i valent. Gràcies per fer-me viure a l’edat Mitja.
Hola Gwendolyne,
Jaume I és un personatge poc conegut i, si el compares, va ser molt superior a Enric VIII d´Anglaterra, amb el detall que no va matar cap donar, però el marketing és el marketing. Gràcie per escriure i per les teves paraules.
Senyor Albert Salvadó: he llegit molts dels seus libres, tots m`han agradat molt, l`ultim que he llegit ” el relat de Gunter Psarris” és impresionant. M`encantarà seguir disfrutan de les seves noveles.
Hola Miquel,
És molt agradable conèixer un lector que opina sobre la major part de les obres d´un autor. I encara és més agradable que l´opinió sigui positiva. Per aquesta raó, gràcies dues vegades. Una salutació ben cordial.
Navegant pel Internet, acabo de conèixer aquest web, i estic molt curiós per a lliure una obra teva, confesso que encara no conec.
Sóc brasiler, i estic estudiant el català pel meu compte, pretenc comprar les teves obres traduïdes en portuguès, i m’agradaria saber si puc comprar en català aquí a Brasília, Brasil, si no, si és possible adquirir versió digital per Internet, vull comparar les versions brasileres amb les originals.
Contacte pel Facebook: http://www.facebook.com/juniormadrigal
Hola Junior,
He respost per facebook.
Salutacions cordials.
Ola Albert, no, no es cap broma emb dic victor pons i el meu pare josep pons i m’agradaria que emb diguesis en que t’as inspirat fent aquesta obra emb vaix quedar parat cuan la meva professora em va donar un article d’aquest llibre i el primer que vaix fer va ser compraro es vonisim l’estic llegin i M’encanta una grata salutació de Victor Pons.
Hola Víctor,
He rebut i he respost el teu correu, que és un dels més divertits i sorprenents que mai no he rebut. Que tant tu com el teu pare coincidiu amb els noms dels meus protagonistes és per llogar-hi cadires.
Salutacions molt cordials (al teu pare i a tu)
hola Albert´podries reenviarme el correo ya que no l’he revut?
entament Victor Pons
Contestat.
Hola Albert !!
Estic llegint El informe Phaeton i estic super enganxada !! La veritat sembla que tingui ‘el mono’ ;-)) et felicito, quan acabi aquest penso llegir-los tots !!
Hola Silvia,
Gràcies per estar enganxada a "l´informe Phaeton". Això és bo. Només et demano que siguis molt crítica, que per aquesta raó va ser escrit.
Sr. Albert Salvadó.
L´escric per felicitar-lo per el seu llibre L´informe Pheatón, vaig demar consell sobre un bon llibre que no em deixes indiferent, a un client meu que devora els llibres, i sense pensar-ho m´el va aconsellar. El vaig fer buscar per la llibreria i no els hi va costar molt de aconseguir´l-ho. Potser es el millor llibre que hagi llegit mai, si mes no en molts anys. Ha sapigut absorvir la meva atenció per complet. En diverses vegades m´ha fet consultar l´informació que rebia, degut a la credivilitat de la narració. Ha sapigut lligar de manera sencilla y clara molts dubtes que tenia. Dona molt per reflexionar, és més que una novela, crec que ha aconseguit el seu objectiu, encara que només una mínima part en poguin treura profit. Li puc dir que después de lleguir el llibre tinc una visió diferent de l´historia. Mai me llegit un llibre dos cops, el seu serà el primer. M´he llegit tot els comentaris publicats a la seva web, i no crec que afegeixi res de nou, ?nomes seré com un granet més de sorra a la platja.?
Li donc les gracies per haver pogut disfrutar amb aquest llibre.
Hola Jordi,
He trigat un pèl a contestar perquè era fora, fent el "Camino de Santiago".
El teu comentari és molt més que un granet de sorra a la platja. I no saps fins a quin punt l´agraeixo… Sóc jo qui ha de donar les gràcies per prendre´t la molèstia i el temps d´escriure. Tots aquests comentaris em resulten molt reconfortants. La meva feia té valor per a algú i això no té preu. Gràcies un cop més.
Sr. Albert, primer de tot felicitar-lo per aquest gran relat i per la facilitat que té en fer arribar el contingut al lector, un contingut molt profitós per cert. Està molt ben documentat, fins al punt de fer-me plantejar si no haurà estat tot real, i això és el més maco de tot; en acabar-ne la lectura, aquest bon regust mental que en deixa. Hi han coses amb les que discrepo, i això és normal, doncs com molt be diu vostè, la veritat és propietat de l’humanitat i no d’un sol ésser… el mateix Jesús ja va dir que “la veritat us farà lliures”, i aquest llibre allibera de moltes falses creences, però… creu realment que la Ciutat del Sol es va perdre a l’inmensitat de l’espai o va ser destruida? aquest ja podria ser el fil argumental de la segona part… Projecte Philadelphia, no estem sols 😉
Hola Roger,
És bo saber que discrepes en alguns aspectes. Significa que hi has reflexionat, raó per la qual vaig escriure aquest llibre, perquè qui el llegeixi es plantegi preguntes i cerqui respostes. I si me les proporciona… fantàstic!
Si la Ciutat del Sol estava en òrbita geoestacionària respecte a la Terra, només podien passar dues coses: que s´estavellés o que sortís disparada cap a l´espai. Si s´estavellava, quedaria algú amb vida? Si sortia projectada, a quina velocitat ho faria? I… estava la Ciutat del Sol preparada per suportar un viatge a través de la galàxia? Tenia capacitat per retornar? Jo, personalment, crec que va ser projectada.
Si hi ha segona part de l´Informe Phaeton, no tindrà res a veure amb la primera. La primera és la part externa, però cal preguntar-se per la part interna. Cap a on va l´ésser humà (evolució interior)? No creus que aquesta és una bona pregunta? Per mi és la fonamental. Explicaria moltes crisis i moltes coses.
Gràcies per escriure i una cordial salutació.
volia que tinguesis també les meves gràcies per “el informe Phaeton”… jo tb estava enganxadissima… vaig tardar 6 dies i la sensació que tinc es que em va canviar el món. tota la vida pensant q no pot ser que només neixem per fer cas del que ja està dit per ki ha tingut la sort o la desgràcia de creure o no amb alguna teoria i una agrupació que poc a poc ha anat fent se gran l han relolçat… i de repent… PAM… informació…respostes i preguntes més fàcils de creure i més fàcils d’Entendre que no siguen cosa pública.
disculpeu el meu català
fins aviat 🙂
Hola Wendy,
Ha estat un plaer contestar-te per mail i mantenir el diàleg obert.
Una abraçada i gràcies per escriure.
Bona tarda, vull felicitar-lo pel llibre “l’Anell d’Àtila”, doncs l’he trobat una novel.la meravellosa, que M’ha emocionat i obert la curiositat en la novel.la històrica, que no acostumo a llegir. Salutacions.
Hola Rosa,
Em sento molt feliç de rebre aquests missatges, perquè estic aconseguint que persones que no se sentien atretes per la novel·la històrica, entrin dins d´un món que jo veig com meravellós. Una salutació ben cordial i gràcies.
M’ha encantat el teu últim llibre!
Hola Laura,
Ja sé que ets una fam meva com n´hi ha poques. Una forta abraçada.
Hola Albert. Avui vaig a comprar l’informe Phaeton. En aquest llibre toques temes que m’apassionen i dels quals he llegit i investigat bastant.
Records a la Meri del seu ex-company de classe 😉
Hola Miquel,
Si t´agraden aquests temes, espero que l´informe Phaeton t´agradi força. Hi ha molta informació i la pots contrastar sense problemes.
Li donaré records teus a la Meri. 🙂
Només dues paraules per felicitar-lo. Ecriu vostè com ningú. Ja porto llegits 4 llibres seus i no vull parar.
Hola Julián,
Com m´has escrit també un mail amb el detall de les obres que has llegit, te´l contesto directament i aquí, si em permets, només et dono les gràcies per les teves amables paraules. Una salutació molt cordial.
Hola Albert, ha passat molt de temps, espero que tot et vagi molt be! segueixo esperant amb impaciència el teu nou llibre, espero i desitjo que puguem gaudir ben aviat de una segona part de linforme phaeton, jo segueixo recomanant aquest llibre a força gent i per la meva sorpresa a aquesta gent els hi encanta! hi ha gent molt interessada en comentar-te quelcom del llibre així que els hi recomano que tescriguin al teu fòrum Encara es lhora que indago en els fets i continguts de linforme phaeton que com ja saps amb semblen apassionants. Be, espero que ens puguem retrobar ben aviat.
Salutacions meves, i del meu amic Joan.
Hola Òscar,
Estic molt content pel que em dius. Estic treballant en el nou llibre, però encara li falta uns dies. Per cert: em deus una informació sobre el que va dir un personatge força important sobre certes parts de l´informe Phaeton que jo no podia haver obtingut sense… Ja m´entens de qui parlo. Oi que sí?
Salutacions molt cordials.
Hola.
He llegit amb atenció la explicació de la Mara i penso el mateix que ella, quanta raó tens i molt ben contestada per lAlbert. Destruir es fàcil, rapit i seductor… construir ja es mes difícil, però criticar (destruir) no porta enlloc, pel contrari construir ens porta a evolucionar, crear, despertar i avançar. Benvolgut Albert, fins aviat
Gràcies Òscar per les teves paraules. Fins aviat.
Benvolgut Albert
Cercant informació me topat amb un curiós llibre… o no se ben be que es, posa com a títol El diario secreto de Noe (Informe Phaeton) Amb podries dir siusplau quin llibre es aquest, o es linforme phaeton però amb una portada diferent. Moltes gracies i fins ben aviat.
Atentament: Oscar.
Hola Òscar,
"El informe Phaeton (el diario secreto de Noé)" correspon a la versió en espanyol de L´informe Phaeton, però en format de llibre electrònic, que té posada en circulació http://www.mielibro.com en el seu web. "El diario secreto de Noé" ve a ser una cosa així com la faixa que es posa en moltes novel·les per donar-li més força. Va ser una idea de l´editorial i la vaig trobar prou encertada, perquè dóna una idea del possible contingut.
Salutacions ben cordials i fins la propera. Ah! I records als teus companys. Per cert: envia´m un correu per dir-me com li va a l´ escriptor de relats de misteri.
Benvolgut Albert,
Moltes vegades havia sentit parlar de la seva obra però, tot i que soc Andorrana com vostè, fins ara no havia tingut loportunitat de llegir cap de les seves obres. Magrada la història i he trobat en Jaume I el Conqueridor una obra amena i a la vegada enriquidora. Feia molt de temps que no devorava un llibre, que curt se mha fet!. El proper que atacaré serà lInforme Phaeton, estic segura que no em decebrà. Moltes gràcies!
Gràcies Helena,
Ets molt amable per escriure´m. Si t´ha agradat Jaume I, L´informe Phaeton et sorprendrà molt. Sense tenir-hi res a veure, hi ha una connexió. Representa un gir de 180º en la meva obra i per primer cop vaig poder aplegar la enginyeria amb la literatura. Salutacions ben cordials.
Apreciat Albert,
És atrevit per part meva parlar d’un llibre que tot just acabo de començar. Ha esta una d’aquelles vegades que el llibre M’esperava a mí. Com a buscadora incansable de la veritat, “l’informe Phaeton” y vostè s’han creuat en el meu camí per indicarme que segueixo la ruta correcta. Ho sé ben cert. Estic ansiosa de seguir amb la lectura i empendre una aventura que desitjaré que mai tingui fi.
Seguiré amb el ulls ben oberts.
Una forta abraçada.
Hola Sílvia,
En primer lloc, gràcies per escriure.
Estic content que comencis una obra meva amb aquest entusiasme. Només et comentaré que vagis amb compte amb la veritat. L´informe Phaeton el vaig escriure, precisament, per deixar prou clar que he arribat a la conclusió que la veritat absoluta no existeix enlloc. Som humans i ens enganyem sense adonar-nos-en. El relat que faig no està exempt de lògica. Potser, fins i tot, molta més que les històries que ens han explicat sobre el món, les creences i altres coses. Tanmateix, ha de servir per seguir vivint amb esperit crític, amb els ulls ben oberts i gaudint de la vida. La vida, al contrari del que algú diu, s´ha fet per viure-la. No pas per patir-la. Quan més despert estigui qui viu, més la viurà. I, evidentment, viure la vida no significa anar de gresca tot el dia, sinó viure qualsevol instant amb intensitat. Una salutació ben cordial.
He començat fa poc Jaume I el Conqueridor. Pense que és un llibre que feia falta en la nostra literatura. Molt bé!!
Hi estem d’acord. Espero que t’agradi.
Llegir un bon llibre sempre és una experiència única. Poder-ne llegir molts un privilegi. gràcies
Albert, no sé, concretament, a quin llibre et refereixes, però t´agraeixo molt les teves paraules. Salutacions ben cordials.
Hola Albert, He vist que has publicat un llibre nou.Tinc moltes ganas dellegir-lo.
Hola Carme, Encara no ha sortit. Surt a finals de mes (octubre 2011) i es diu: Obre els ulls i desperta. Estic molt content de com ha quedat. Segur que us agrada. Salutacions ben cordials.
Benvolgut Albert.
De ben segur que el nou llibre sera tot un descobriment interessant… saber, coneixer i compendre!
Hola Oscar,
Espero que "Obre els ulls i desperta" t´agradi d´allò més i que trobis alguna resposta a aquest saber, conèixer i comprendre. Una salutació ben cordial.
He llegit obre els ulls i desperta. No sé com dir-li tot el que hi he trobat. Es voste fabulos. Gracies
Gràcies Francesc. La veritat és que amb paraules com les teves, l´autoestima puja fins a l´estratosfera. Salutacions ben cordials.
Acabo de llegir “Obre els ulls i desperta”, sorprenent i revelador. Salvador, moltes gràcies per la generositat d’aquest llibre. Només en llegir-ne el títol a la llibreria ja vaig sospitar el coenixement que contenia, i ha estat així. Voldria saber més sobre Fredo, Giuliana i l’Aprenentatge de Tolino buscant la Rosa de Jade, a veure si hi ha una segona part.
Hola Montse,
t’agraeixo molt les teves paraules. Com M’has enviat un mail, t’he respost directament. Salutacions ben cordials.
Acabo de llegir “Una vida en joc” es la meva primera novel·la negre que llegueixo,molt ben documentada, amb la curiositat de les dites, el final també m’agradat ja que la parella no era gaire creible que acabesin junts,. Aprofito per desitjar. Bon Any 2012
Gr?es Neusli per escriure i per dir-me que t’ha agradat UNA VIDA EN JOC. Estic molt content. Et desitjo un molt bon any 2012
Hola, soc l´Antonieta, tots els libres escrits per tú fins ara m´han agradat molt, sobbre tot el Relat de Gunter Psarris i L ànell d`Atila, perqué enganxen molt a la gent. Una salutació molt cordial.
Hola Antonieta,
Gràcies per les teves paraules. La veritat és que, tant "El relat de Gunter Psarris" com "L´anell d´Àtila" són dues obres de les quals em sento molt satisfet. La primera per la riquesa de sentiments i la segona per la riquesa de dades històriques. Salutacions ben cordials.
“Informe Pheaton”, gostaria de saber se este livro foi traduzido e publicado em Portugal.
Gostaria do adquirir.
Obrigado
Lo siento de veras Joäo, pero “El informe Phaeton” no ha sido traducido al portugués. Tendrás que leerlo en castellano o en catalán. Saludos cordiales.
Estimat amic Albert,
Et semblarà mentida, però he tingut la necessitat de llegir per segona vegada la teva gran obra “L’informe Phaeton”. La primera vegada em va cautivar, em va sorprendre, em va canviar el convepte que tenia del mon. Aquesta segona vegada, més que llegir-lo, l’he estudiat, he aprofundit, i he descobert, que realment el mon en el que vivim és una gran mentida, i la resposta, al perquè l’obsesió de la humanitat, per la religió, i el fet de que tot el que fem es mogui per dogmes. Me l’has contestat. Gràcies de tot cor per la teva gran aprotació.
Espero descobrir en el teu nou llibre “obre els ulls”, la continuació d’allò que porto cercant com a humà, durant molt de temps. La veritat i la llibertat !!!
Ves amb compte, David,
La veritat absoluta no existeix enlloc. Ni tan sols a “L’informe Phaeton”. Dir altra cosa seria pedant. Però, si mou a pensar, ja em dono per ben pagat.
Agraeixo les teves paraules i tinc molt present que hs dit una gran veritat: la veritat condueix a la llibertat. Sempre que obris el ulls i despertis.
Salutacions ben cordials.
Benvolgut Albert,
M’he assabentat que esteu preparant un film sobre el nostre rei Jaume I. Era per poder col.laborar. Si vols passa’m el teu mail i et faré arribar el meu currículum, gràcies.
Una abraçada,
Raimon Miranda.
Hola Raimon,
Jo en soc l’autor de l’obra literària i el guionista, però no soc el productor de l’obra cinematogràfica. De manera que poca cosa puc fer amb un currículum teu. Crec que s’està preparant una pàgina web per casos com el teu. Però, ja et dic que jo no prenc decisions.
Hola,
He llegit els 3 del Jaume I, Una vida en joc i avui he acabat el Mestre de Keops. M’han agradat molt, moltíssim tots. Em podeu recomenar per quin altre segueixo? Doncs vull llegir-los tots.
Gràcies. Montserrat Planas
Bona tarda Montsetta,
En primer lloc haig de donar les gràcies per les vostres paraules. Estic molt feliç de saber que us agraden els meus llibres.
En vist de les lectures ja fetes, penso que seria bo començar per “La Gran Concubina d’Egipte”, que també està ambientada a Egipte, però en una època completament diferent de la de Kheops. Allà és l’època dels temples i no pas de les piràmides.
Després podríem saltar a Roma, començant per “Els ulls d’Anníbal” (inici de l’imperi), continuant amb “L’enigma de Constantí el Gran” (moment àlgid) i acabant amb “L’anell d’Àtila” (aparició de Gal·la Placídia i caiguda de l’imperi).
D’aquí ja podem seguir per Alí Bei (època napoleònica), saltar a “El relat de Günter Psarris” (Segona Guerra Mundial) i “Un vot per l’esperança”.
“L’informe Phaeton” i “Obre els ulls i desperta”, millor per al final.
Espero que aquest plantejament sigui adient.
Salutacions ben cordials i gràcies altre cop.
M’estic llegint l’Informe Phaeton i ho estic disfrutant MOLTÍSSIM. Tant, que tot i que encara no ho he acabat m’acabo de comprar la versió electrònica per a kindle “d’obre els ulls i desperta”. Feia temps que no em sentia tant motivat per una lectura. Gràcies…
Per cert, el tema de la tectònica de plaques, el fet de que un canvi sobtat fos suficient per crear el moviment de les mateixes, de manera que tot allò que crèiem que havia succeit en decenes de milions d’anys pogués passar en un molt curt període de temps, és quelcom que sigui acceptat per alguna corrent científica? Si no recordo malament, això es va plantejar a la pel.lícula “2012”. Personalment no em sembla gens impossible. Fora de l’argument del teu llibre, com ho veus tu?
Hola Jan,
Quan es parla d’allò que va poder succeir fa anys i panys, per molt que diguin, els científics sempre parlen en base a dades, a interpretacions i a conjectures. Hi ha corrents científics de tota mena i interpretacions per a tots els gustos. El que succeeix, com en tot tema on hi ha divergències, és que al final s’imposa una de les teories, que és l’acceptada majoritàriament. Tanmateix, això no significa que sigui la vertadera. Hi ha més d’un cas dins la història, i no pas gaire llunyana, on els historiadors han hagut de corregir els seus plantejamnets. Tot va en funció dels nous descobriments.
Gràcies per escriure.