Albert Salvadó
Biografia

Nascut a Andorra la Vella (1951).

És enginyer industrial i escriptor. Ha escrit contes infantils, assaig i novel·les.

En novel·la negra, ha escrit obres com “El rapte, el mort i el Marsellès”, Premi Sèrie Negra l’any 2000, o la darrera “Una vida en joc”, dedicada al Casino de la Rabassada.

En relat d’anticipació té obres com “Un vot per l’esperança”, que va merèixer el títol d’obra escollida en el I Premi Internacional de Novel·la Plaza & Janés l’any 1985, o la celebrada “L’informe Phaeton”.

Y en ficció històrica disposa de títols tan coneguts com, per exemple: “El mestre de Kheops”, Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica 1998, “L’anell d’Àtila”, Premi Fiter i Rossell 1999, “Els ulls d’Anníbal”, Premi Carlemany 2002, “La Gran Concubina d’Amon”, Premi Néstor Lujan 2005, la trilogia dedicada a Jaume I el Conqueridor (2000) formada per: “El punyal del sarraí”, “La reina hongaresa” i “Parleu o mateu-me” o una altra trilogia dedicada a Alí Bey (2004) formada per “Maleït català!”, “Maleït musulmà!” i “Maleït cristià!”…

Ha estat qualificat com el “revitalizador de la novel·la històrica en llengua catalana.

Disposa d’obres publicades en diverses llengües: català, castellà, anglès, francès, portuguès, txec, eslovac, grec…


llegir més
Premis
  • 1982: LA IMAGINACIÓ DEL NEN. Premi Xerric-Xerrac de Contes Infantils.
  • 1985: LIBERTAD PARA SATANÁS. Obra seleccionada per al Premi Plaza & Janés.
  • 1997: L’ENIGMA DE CONSTANTÍ EL GRAN, finalista del Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica.
  • 1998: EL MESTRE DE KHEOPS. Guanyadora del Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica.
  • 1999: L’ANELL D’ÀTILA. Guanyadora del Premi Fiter i Rossell del Cercle de les Arts i les Lletres.
  • 2000: EL RAPTE, EL MORT I EL MARSELLÈS. Guanyadora del Premi Sèrie Negra de Planeta.
  • 2002: ELS ULLS D’ANNIBAL. Guanyadora del Premi Carlemany.
  • 2005: LA GRAN CONCUBINA D’AMON. Guanyadora del IX Premi de Novel·la històrica Néstor Luján 2005.
  • 2016: PREMI “EL VI FA SANG” de novel·la negra a la trajectòria litetrària.

llegir més