VOLS VIURE?
Ja n’hi ha prou, si us plau. Ens diuen constantment que hem de lluitar contra la malaltia. Aquesta obra li fa el tomb a la truita. No hem de lluitar contra res ni ningú, sinó a favor de la vida. Ella no s’equivoca mai. Som nosaltres, qui no sabem interpretar les seves decisions. La vida ho pot fer tot, fins i tot allò que sembla impossible. De manera que no ens enganyin, perquè la paraula impossible no existeix. Només serveix per a ocupar un lloc al diccionari. I aquesta història n’és una prova.
Tot allò que és escrit aquí són fets reals, fins a la darrera paraula. En dono fe.
Però, aquí, per damunt de tot, trobaràs un al·legat en favor de la llibertat en tota la seva dimensió. Fins i tot la de viure o de morir, que no sembla que es respecti gaire. Ben al contrari, una bona colla de metges et volen salvar a tot preu i aprenen tots els arguments que es recolzen en la por, perquè així els resulta fàcil dominar a qui pateix una malaltia. Curiosament, això és aplicable a altres àmbits, perquè passa igual amb les religions o bé la política. Tots ells obliden que tenen al davant és una persona i no tan sols a un pacient, un feligrès o un votant. “Jo en sé i tu calles, que ets ignorant”, argumenten.
La veritat absoluta es inabastable y, no obstant això, es troba pertot arreu. La mentida neix quan ens convencen que hem de lluitar contra la malaltia, contra el càncer; si parlem de religió la lluita és contra el diable; i si parlem de política, la lluita és contra el comunisme o el capitalisme o el socialisme o la dreta o l’esquerra. Tot depèn del color polític de qui parla. A partir de aquí l’engany creix fins a extrems insospitats.
Doncs bé! S’ha acabat. El càncer no mata; mata la ignorància. I el coneixement és vida.
Així de clar.
T’ho diu algú que segueix viu, que no és poca cosa. I, si no t’ho creus, llegeix i, quan acabis, hauràs de respondre una pregunta.