UN ENTRE UN MILIÓ

La nit de l’11 de febrer de 1990, va morir el meu pare, de qui tant i tant vaig aprendre. De matinada, quan tornava a casa, caminant enmig de la foscor, vaig prendre dues decisions. La primera, cristal·litzar en forma de llibre tot allò que durant anys havia perseguit com un foll, corrent, d’un cantó cap a l’altre, sense ordre ni concert. La segona la recordo més forta i més intensa: havia decidit deixar de ser un escriptor de cap de setmana, abandonar la professió d’enginyer, i esdevenir escriptor de ple dret i a ple temps.

La primera de les decisions es materializà en aquest llibre, “Un entre un milió” i, després de més de vint anys, quan torna a sortir a la llum de la mà d’una editorial que arrenca a caminar, m’adono de com tot plegat agafa forma. Aquest llibre per mi va ser començar a caminar. Tanmateix, guardava un crit que implorava ajuda.

La segona decisió es materialitzà més tard, cap al 1996, però ha donat com a fruit una vintena d’obres. El més curiós és que la darrera de totes, “Obre els ulls i desperta”, duu com a títol el crit que plana al llarg de totes les pàgines de “Un entre un milió”.

Aquesta obra no és una novel·la, no ha crims ni robatoris ni suspens ni misteris. Només hi som qui escriu i qui llegeix. No obstant això, representa tota una aventura que té un final que és l’inici d’una altra aventura.

I ara, estimat lector, obriu la primera pàgina, llegiu les primeres línies i espero que sigueu aquest un entre un milió que, un cop llegit el llibre, em doneu la mà i m’acompanyeu en el nostre caminar. Gràcies.

Albert Salvadó