OBRE ELS ULLS I DESPERTA

Gairebé a mitjans del segle XVII, Václav Hus, un savi que viu a Praga, rep la visita d’un jove rodamón de Pisa anomenat Tolino Salerno. El jove li pregunta si coneix alguna cosa de l’existència d’una llegenda que parla de la Rosa de Jade. Václav decideix confiar en el seu visitant i li explica que es tracta d’un cristall tallat en forma de rosa que amaga el secret de la bellesa eterna, que va desaparèixer de la tomba de Marco Polo i ningú sap on és. I encara li explica moltes més coses, però, a canvi, li demana que li digui on ha sentit a parlar d’aquesta llegenda que coneix ben poca gent.

Llavors, Tolino li explica el que va passar a Pisa, durant l’època en la qual va tenir lloc a Roma el judici contra Galileu Galilei per part de l’Església. Aquí va conèixer un misteriós personatge anomenat Fredo el Boig, exprofessor de la universitat i amic de Galileu, a qui va defensar amb vehemència. Per aquesta raó esdevingué un proscrit, per enfrontar-se a un món acadèmic immobilista i a una jerarquia eclesiàstica que ho volia dominar tot. Aquest home, geni de les matemàtiques, de la física i de la filosofia, obre un món nou als ulls de Tolino i li mostra una interpretació de la vida i de tot l’univers que desborda la imaginació i els sentits fins a tal punt que traspassa la frontera de l’espai i del temps i l’obliga a obrir els ulls i despertar a la realitat.

Les noves amistats de Tolino el duen a haver de fugir de Pisa per tal de no perdre la vida, però amb la ferma voluntat de tornar, perquè allà ha deixat el seu gran amor.

Tanmateix, el més sorprenent d’aquesta història és que, si els pensaments de Fredo el Boig s’apliquessin avui dia, serien perfectament coherents i d’acord amb els nostres temps.

Qui hagi llegit «L’informe Phaeton» potser necessita llegir «Obre els ulls i desperta». I qui no hagi llegit «L’informe Phaeton», possiblement ho farà en acabar el relat de Tolino Salerno.

Què ha dit la crítica?

Una novel·la històrica excepcional… per mi aquest és el seu millor llibre… Salvadó s’ha lluit i ha aconseguit una recreació magistral d’un dels periodes més interessants per a la humanitat… I si el protagonista és de luxe, la creació de secondaris demostra ofici narratiu i olfacte per a trenar bones històries, perquè aquí tenim un cant a l’amor, però a aquell de veritat, el que obre portes a dimensions desconegudes (Sebastià Bannasar, L’ESPIRA)

Només cal llegir «Obre els ulls i desperta» per adonar-se que l’andorrà Albert Salvadó no és un escriptor conformista. Qui conegui l’obra de l’autor, això ja ho sap, però qui sigui nou descobrirà en aquesta novel·la que, més enllà d’una trama històrica, hi ha una intenció de fer reflexionar el lector, un estímul constant perqué ens plantegem preguntes, no només de caire històric, sinó també fiolsòfic, existencial. Una demostració de què en la literatura de gènere també hi ha lloc per a alguna cosa més que una trama excitant i uns personatges potents. (Manel Haro, LLEGIR EN CAS D’INCENDI)

Una aposta arriscada… potser no tant com va ser «L’informe Phaeton», però quasi… l’autor ja no es conforma amb crear uns personatges, situacions, trames, llocs…, tot extraordinàriament ben creat, ara té la necessitat de fer-nos entendre una nova forma de mirar… ens presenta les seves respostes, però sense fer-ne dogma, i deixant la porta oberta perquè nosaltres pensem i meditem… (Jordi Díez, escriptor, MIS ÚLTIMAS LECTURAS)

PER LLEGIR EL PRIMER CAPÍTOL prémer: Primer capítol