Recordo “Matar un rossinyol”, novel·la de les escriptora Harper Lee. Extraordinària història de la que va sortir una més que magnífica pel·lícula protagonitzada per un inqüestionable Gregory Peck en el paper d’advocat defensor d’un home de color. I he dubtat entre posar a aquest escrit el títol d’aquesta obra O deixar-lo tal com està.

També he sentit la temptació de posar-li el títol de “Crònica d’una mort anunciada”, de l’entranyable i únic Gabriel García Marquez, però… massa plagi per a una història tan trista.

La notícia ha aparegut el passat mes de juliol als Estats Units d’Amèrica. Diu així: “Per primera vegada a l’història, els beneficis dels llibres electrònics (ebooks) han estat superiors als dels llibres de tapa dura. Encara estan per sota dels dels llibres de butxaca, però van creixent.”

A partir d’aquí s’ha produït un esclat de nervis dins de les editorials, perquè coincideix amb una altra notícia aborronadora per a ells: “John Locke, sense ajuda de ningú, sense cap editorial darrere, s’autoeditat, va penjar el seu llibre a Amazon i ha aconseguit el milió de descàrregues, Amb la qual cosa entra a formar part del preat i restringit club dels milionaris en descàrregues, sent el número vuit que ho aconsegueix. L’única diferència amb els set restants és que ell no ha passat per cap editorial”.

Qui és el responsable d’aquest terrabastall? Els que es van creure déus, els que pensaven que dominaven el mercat i que tot havia de passar per ells; els que establien les normes, els que dictaven les seves lleis, els que, en definitiva, van imaginar que la cultura eren ells. Els grans grups editorials. Ara hauran de canviar els seus plantejaments, tenir més en compte els autors, escoltar-los més, pensar més en ells i estar-los més agraïts, perquè el mercat ha canviat les seves lleis.

Però, per desgràcia, els nous plantejaments es duran per davant a més d’un, que ja estava tocat per altres errors comesos en pro del negoci ràpid.

Els grans grups han donat els seus llibres a les grans superfícies, sense adonar-se que amb això estaven atacant els llibreters, a aquells que del seu ofici feien un art i del seu saber fer una escola, als que podíem dirigir-nos perquè ens recomanaren una lectura en funció dels nostres gustos.

I les grans superfícies van llevar clients a les llibreries, que van començar a tancar.

Ara la cadena s’escurça, perd anelles, i un que haurà de remar i trobar el seu lloc és el llibreter, el que aconsellava, el que escoltava, el que xarrava amb tu i, al final, et mostrava el que tu cercaves.

No sé cap a on ha d’anar el mercat, però sembla clar que matarà al llibreter, si no troba el seu rumb, perquè fins i tot els llibres de text, tal com els coneixem, tenen els seus dies comptats.

I la pròxima vegada revelaré per què no va quedar ni rastre de Pangea ni de la seva civilització, que molts ja m’ho han preguntat. I la resposta és tan simple…