ARRIBARÀ UN DIA QUE…

Arribarà un dia que ens adonarem que ens han convertit en altaveus que propaguen les faules que altres volen que creguem.

Arribarà un dia que deixarem d’enviar les notícies no contrastades que ens arriben per la xarxa.

Arribarà un dia que parlarem només amb les nostres paraules.

Arribarà un dia que les notícies que ens interessen no seran les que interessen als qui ostenten el poder.

Arribarà un dia que la història només contindrà el que nosaltres haguem vist i serà “la nostra història”.

Arribarà un dia que l’important passarà per davant de l’urgent i podrem respirar amb llibertat.

Arribarà un dia que els doctors en medicina cauran del seu pedestal i esdevindran persones normals.

Arribarà un dia que deixem de creure en la malaltia i comprenguem que només hi ha decisions convenients i inconvenients.

Arribarà un dia que no tindrem por de viure i deixarem de banda totes les amenaces que retallaran la sanitat, l’educació, la cultura…

Arribarà un dia que comprenguem que no necessitem la meitat del que ens venen i tot millorarà.

Arribarà un dia que nosaltres serem els que retallem les nostres despeses i el món dels poderosos tremolarà.

Arribarà un dia que serem feliços amb una conversa agradable o amb una lectura intel·ligent i el món de qui ens ven felicitat caurà.

Arribarà un dia que prendrem les nostres decisions i els prestamistes, banquers, usurers i la resta es quedaran amb les mans plenes de diners i sense saber què fer.

Arribarà un dia que descobrirem que la cultura del saber pel saber no és res i les paraules buides moriran.

Arribarà un dia que retornarem a la cultura del poble i se’ns obrirà l’univers del saber vertader, del que hom vàrem construir dia rere dia, no a cop de publicitat.

Arribarà un dia que l’únic regal serà tenir-nos només a nosaltres mateixos, immensa riquesa formada per tots aquells que estimem de debò.

Arribarà un dia que estimarem a la vida per damunt de tot i el “estimar Déu per damunt de totes les coses” no tindrà cap mena de sentit.

Arribarà un dia que ens contemplarem i sabrem què és superflu i què és real.

Arribarà un dia que deixarem de creure fins i tot en les paraules que pronunciem nosaltres mateixos, si no brollen directament de l’ànima.

Arribarà un dia que simplement deixarem de creure i començarem a conèixer, i llavors els que proclamen que són en possessió de la veritat quedaran nus de les seves vestidures.

Arribarà un dia que a força d’haver patit, d’haver estat enganyats dia rere dia, obrirem els ulls i despertarem, perquè potser és l’únic camí que tenim per sortir d’aquest món i crear-ne un altre de nou.

Gairebé gosaria jurar-ho! Si de debò som capaços “d’obrir els ulls i despertar”.

Albert Salvadó